dissabte, 31 d’octubre del 2015

Ruta Medieval IV de Terrassa interactiva. Ajuntament de Terrassa, 1995

Itinerari:
1.- Carrer Gavatxons: Torre de la Muralla
2.- Carrer Gavatxons-Carrer Cremat: Torre del Palau
3.- Plaça de Mossèn Homs: Esglésies de Sant Pere
4.- Carrer Salmeron: Castell-Cartoixa de Vallparadís
5.- Carrer Serrano: Mas de la "Castlania"                       
         L'altre nucli conegut del que resten estructures arquitectòniques és el Castell de Vallparadís, documentat al s. XII, però amb diverses transformacions els s. XIV i XV. Tenia una Quadra o Terme sobre la que exercia el seu poder feudal. De la Quadra de Vallparadís destaca l'anomenat Mas de la Castlania o més tardanament Cal Canela, masia fortificada que conserva elements arquitectònics com són la porta adovellada d'entrada i un finestral gòtic sobre la mateixa.

         El Castell de Vallparadís va ser construït entre els segles XII- XIV i restaurat el s.XX. El castell ha passat per diferents fases, ja que, entre 1110 - 1344 era propietat de la família Sanlà-Terrassa; de 1344 a 1413 va passar a ser Cartoixa de Sant Jaume de Vallparadís; de 1413 a 1852 va pertànyer a la família Sentmenat i de 1852 a 1947 a la família Maurí. El 1947 fou adquirit per l'Ajuntament. El castell, antigament, era destinat a funcions de vi­gilància i defensives i, posteriorment, va ser adaptat a funcions monàstiques. És de planta quadrada amb sis torres, també, quadrades que sobresurten del seu perímetre, format per murs de pedra amb espitlleres. Envoltat de fossar, l'accés es fa per un pont de pedra d'arc rebaixat. El 1344 va ser adaptat com a cartoixa, per la qual cosa es construí un claustre de dos pisos al pati del castell i una església entre la torre central i el mur de la part del Nord i de l'Est, a més d'una sala capitular a l'Est del claustre. El 1373 va ser fortificat i el 1413 fou traspasat a frares carmelitans. 



Procedència de les dues fotografies: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_cartoixa_de_Vallparadis

Entre 1947-1949 va ser restaurat pels arquitectes Alexandre Ferran i Camil Pallàs i el 1959 convertit en Museu Municipal d'Art. La nau gòtica de l'església es anomenada popularment "Tinellet" per la semblança a la del Palau del Tinell de Barcelona. El Castell, envoltat per un jardí públic, està situat al costat del Torrent de Vallparadís, eix generador del gran parc urbà de Vallparadís.

dijous, 22 d’octubre del 2015

Ruta Medieval III. Terrassa interactiva. Ajuntament de Terrassa, 1995


Conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere de Terrassa. Procedència: Viquipèdia.

3.- Plaça de Mossèn Homs: Esglésies de Sant Pere
4.- Carrer Salmeron: Castell-Cartoixa de Vallparadís
5.- Carrer Serrano: Mas de la "Castlania"                                
            El principal conjunt arquitectònic religiós ja existent des d'època tardoromana és el de les esglésies de Sant Pere de Terrassa, important en època pre-romànica i romànica (s. IX al XIII), amb els edificis de Sant Pere, Santa Maria i el baptisteri de Sant Miquel. Conserven també part de la seva ornamentació in-terior, pintures murals, paviments de mosaic i altres elements artístics.
            Església parroquial de Sant Pere. Construïda durant els segles VI al XIX. Estils Pre-romànic i romànic. Es va restaurar el 1976. Església d'una nau amb creuer, formant planta de creu lla-tina. Té un àbsis trilobulat, de tradició romana, amb contra­forts d'època més tardana, cobert amb mitja cúpula i teulada afaixona­da. El creuer és amb volta de canó i teulada a dos vessants. Es pot veure una espadanya a la façana de Ponent, amb dos arcs. Els braços del transep­te, més baixos que el creuer, estan coberts amb mitja volta i teulada a un vessant. La nau presenta una volta apuntada, amb teulada a dos vessants i accés per la banda de Migdia, mitjan­çant una porta amb arquivoltes llises. El mur sud acaba a l'exterior en una cornisa de pedra, amb fris i mènsules esculpides. Les finestres de l'absis i del creuer són esqueixa­des cap en dins. La construcció està feta amb petits carreus o llambordes i teules planes de tradició romana. La paret interior té unes arcades que descansen damunt capitells, enqua­drant, a manera de retaule, pintures murals representant Sant Pere, Jesús, els símbols dels evangelistes i d'altres figures.


Procedència: Viquipèdia

            Església de Santa Maria. S'han trobat restes arqueològiques dels segles IV i VI. L'edifici actual és dels segles VI al XIX. Pertany a l'estil arquitectònic pre-Romànic. Edifici religiós de planta de creu llatina, amb cimbori vuit-avat decorat amb arcuacions llombardes, damunt el qual s'aixeca el campanar que és quadrat i de dos pisos d'alçada. La façana oest té una senzilla porta i arcuacions i bandes llombardes. L'àbsis és quadrat exterior­ment i de ferradura a l'interior. La nau està coberta per volta apuntada i decorada amb pintures. La volta de l'àbsis es troba decorada amb pintures de les èpoques visigòtica i carolíngia, les quals estaven amagades per d'altres de gòtiques primitives que foren tretes el 1937. També a l'absidiola buidada en el mur del braç de l'Epísto­la del creuer hi ha pintures del segle XII, atribuï­des al mestre d'Espinelves, represen­tant un Pantocràtor, i es-cenes de la vida de Sant Tomàs Bècket. Després de les excavacions de 1947 es van posar de manifest les restes arqueològiques de l'antiga basílica paleocris­tiana d'Egara dels segles IV-V. L'es-glé­sia conté nombrosos retaules d'importants artistes catalans del s. XV, com Jaume Huguet i Lluís Borrassà. Al davant de la porta hi ha un paviment de mosaics polícroms d'època romana.
Procedència: Viquipèdia.

            Baptisteri de Sant Miquel. És un edifici d'estil visigòtic, datat al segle VI, però reconstruït al segle IX en època pre-romànica i amb in­fluència mossàrab. Va ser restaurat el 1976. Té una planta exterior quadrada amb àbsis heptago­nal. A l'interior, l'àbsis pren la forma d'arc ultrapas­sat; la coberta és amb cúpu-la, sostinguda per vuit columnes de diferent gruix i de diferent mena de pedra amb quatre capitells romans i quatre de visigòtics. A sota de l'àbsis hi ha la cripta, de tres lòbuls. Els espais interiors resultants del quadrat exterior formen petits racons de planta semicircular coberts amb quarts de cúpules ultrapassades. Els rectangles intermedis són amb voltes d'aresta. Els murs exteriors estan construïts amb carreus irregulars, anomenats llambordes, aprofitats, probablement, de construc­cions romanes. Les cobertes són inclina­des, disposades a diferents nivells i abraçades a quatre aigües. A la volta del baptisteri hi ha pintures murals amb figures de la visió d'Ezequiel.  

dimarts, 20 d’octubre del 2015

Els records de l'Anna Santamaria sobre la guerra civil i primera postguerra

Aquesta fotografia està treta de l'opucle biogràfic que l'Ajuntament de Terrassa dedicà a Anna Santamaria l'any 1995 i que encetà la sèrie de biografies "Terrassenques del segle XX". L'Anna va ser biografiada amb un segon opuscle de la col·lecció Homenatges i també es pot trobar la seva biografia a la viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Anna_Santamaria_i_Tusell

Vaig conèixer l'Anna quan em vaig encarregar de la redacció del primer opuscle citat i, més endavant, la vaig tornar a entrevistar per parlar de la guerra civil dins del projecte d'història oral del Centre d'Estudis Històrics de Terrassa "Memòria Terrassenca". La nostra relació no va acabar aqui i l'Anna va ser membre del consell assessor de llibre L'Abans. Terrassa recull gràfic, 1865-1965.
Anar a casa de l'Anna era anar a aprendre: d'història de Terrassa, de llengua, de política, d'excursionisme...

Del projecte "Memòria Terrassenca" que es pot consultar a l'Arxiu Històric de Terrassa:

I l’Àngel venia de La Barata corrent, aquest diumenge 19 de juliol, baixava de La Barata esparverat, vermell, suat i així que ens va trobar més amunt del burot, nosaltres saltàvem a corda per anar fins al trencall de Matadepera, em pregunta a veure si se “donde está mi padre”. Jo li vaig dir que “estaba a l’Imperial o al cafetín”.

vèiem passar el cotxe fantasma que li deien, el cotxe fantasma amb gent a dintre i, de vegades, coneixíem la gent que anaven a matar. Jo vaig conèixer el Cinto Figueras.
Entrevista realitzada el 2 de juliol de 2002.

Quan pujaves al tren, si havia passat tal bombardeig a les set, i pujàvem al tren a les nou... sempre hi havia algú... bastanta gent va morir en bombardeigs, atrapada a Barcelona.
Entrevista realitzada el 2 de juliol de 2002.

Al Liceu Dalmau vam tenir una quantitat de gent que venia a aprendre francès que el professor de francès no hi va ser prou a temps; ens va haver de menester als que havíem estudiat francès per ajudar-lo a ensenyar, de tanta gent que ens venia, perquè ja es preparaven...
Entrevista realitzada el 9 de juliol de 2002.

Una barra, els forners ens en feien pagar deu duros, deu duros i jo et diré per fer una comparació que una teixidora de cal Lluís Ballbé i companyia cobrava cinquanta pessetes la setmana, per fer anar un teler… i les urdidores en cobraven trenta-nou, trenta-set o trenta-nou a la setmana i un pa, que es menja en un instant, cinquanta pessetes. Va ser horrorós.
Entrevista realitzada el 9 de juliol de 2002.






dissabte, 17 d’octubre del 2015

Testimoni de Maria Bigordà i Montmany sobre la guerra civil i primera postguerra


Fotografia de Maria Bigordà extreta del llibre Maria Bigordà i Montmany, testimoni d'una època obscura. Publicat per l'Ajuntament de Terrassa, juny 2006. 

El pare de la meva filla tenia un cosí que treballava de viatjant a l’Anònima i ens venia a veure i deia:
-En ve una!. Madrid fa por!.
I va començar
A més quan vivia amb ell, vivia al 22 de Juliol quasi cantonada amb el carrer dels Àngels, a l’altre cantó hi ha el Condicionament i veies passar els trens plens de voluntaris que se n’anaven al front… Em va afectar molt, a més vaig patir gana i les meves filles també. Mare meva!. Allà al carrer Watt havia d’anar a veure si em tocava pa i a la plaça a veure si podia aconseguir encara que fossin fulles de col.
Entrevista realitzada el 21 d’octubre de 2005
Durant la guerra a Ullastrell no es va agafar ningú, ni al senyor rector, que el van amagar. El dia 16 o 17 de març van venir a buscar el pare… El pare va anar a parar a un camp de concentració, no el van jutjar. El van detenir perquè era d’Esquerra Republicana. Va ser molt dur.
Entrevista realitzada el 18 de novembre de 2005
I a la presó de Terrassa hi vaig estar fins el 10 de març del 40… el Dr. Palet va fer que em traslladessin al carrer Molins 11 de Barcelona, a la presó de dones… era un convent de monges… eren paüles com les monges d’aquí, de l’Asil Busquets, nosaltres vam tenir sort amb les monges.
Entrevista realitzada el 21 d’octubre de 2005

Aquestes entrevistes van ser un dels puntals que van permetre la redacció de la biografia de Maria Bigordà a qui haig d'agrair la total confiança que em va fer, la seva sinceritat i l'emoció amb la que recordava aquests fets i altres de més personals i durs.

divendres, 16 d’octubre del 2015

Dia Nacional en Memòria de les víctimes de la Guerra Civil i les víctimes de la repressió franquista

Ahir, coincidint amb el 75è aniversari de l'afusellament del president de la Generalitat Lluís Companys i Jover, es va commemorar per primera vegada El Dia Nacional en Memòria de les víctimes de la Guerra Civil i les víctimes de la repressió franquista. A Terrassa durant l'acte institucional es va inaugurar l'exposició Psst... passa-ho. La lluita per la democràcia a Catalunya (1939-1975) una mostra que es pot visitar a l'Arxiu Municipal de la ciutat (carrer del Pantà, 20 baixos).
La guerra civil i la postguerra no han estat de les temàtiques més estudiades per mi però no em són desconegudes. En diversos moments de la meva carrera professional les he hagut d'estudiar i analitzar -gairebé sempre des de la metodologia de la història oral-. Dos projectes diferents em van conduir a conèixer a dues dones que em van colpir profundament.
Quan des del Centre d'Estudis Històrics de Terrassa es va produir el projecte "Memòria Terrassenca" vaig tenir el goig d'entrevistar a l'Anna Santamaria i Tusell (1920-2013) a qui havia conegut anteriorment perquè vaig rebre l'encàrrec de redactar un opuscle biogràfic que la Regidoria de la Dona de l'Ajuntament de Terrassa impulsava com a homenatge. L'Anna va compartir amb mi els seus records "de guerra". Les vivències d'una joveneta de 16 anys que, durant aquell període, va ser universitària i s'inicià en el món laboral.
Més endavant i, també, de la mà del Centre d'Estudis Històrics vaig rebre l'encàrrec de redactar la biografia de Maria Bigordà i Montmany (1916-2009), mercès a un nou conveni amb la Regidoria de la Dona de Terrassa. La Maria hi va col·laborar sense reserves des del primer moment i vaig realitzar tres entrevistes amb ella i una amb ella i la seva filla Carmen. Tot i tenir gairebé la mateixa edat que l'Anna, la Maria ja era casada durant la guerra, va perdre la seva filla petita, es va separar del marit i, durant la postguerra, va ser empresonada i desterrada a la presó de Las Ventas de Madrid.
Recordo perfectament, encara ara, fragments de les converses que vaig tenir amb cada una d'elles. Els cercaré i en publicaré alguns en una propera entrada perquè, penso, poden ser una mostra de com els mateixos esdeveniments polítics (històrics posteriorment) són viscuts amb intensitat i passió però interpretats de forma diversa pels testimonis directes -víctimes de la guerra civil, en aquest cas- segons les seves respectives ideologies i procedències.  De la mateixa manera que són reinterpretats pels professionals de la història i, també, pels lectors.


dissabte, 10 d’octubre del 2015

La premsa a Terrassa

Entre els mesos de maig i juny de 2011 vaig impartir un curs de dues sessions "pràctiques" i quatre de teòriques al desaparegut Club 60 aleshores ja d'UNNIM. Durant el curs es van fer dues interessants visites:
a Canal Terrassa i al mNACTEC on es van poder visitar les exposicions "La fàbrica tèxtil" i "Mina Pública d'Aigües de Terrassa". 
La primera de les sessions teòriques va estar dedicada als mitjans de comunicació i a la ciutat universitària.  
Per preparar la primera part de la meva intervenció el llibre de capçalera va ser el que podeu veure en la imatge.


A continuació us deixo unes notes sobre quina ha estat la premsa terrassenca des de 1868 fins al 2011:

CURS SOCIETAT I INSTITUCIONS
Terrassa, segles XIX-XXI
       L’objectiu d’aquest curs és apropar-nos a la història d’algunes de les principals institucions i entitats que, des de mitjans del segle XIX fins a l’actualitat, han contribuït a gestar la societat local.
       Parlarem dels mitjans de comunicació (premsa escrita, ràdio i TV), dels estudis universitaris, de les entitats culturals i de les institucions empresarials i de serveis públics que han contribuït a convertir Terrassa en una de les principals ciutats catalanes.

       La premsa:
És un conjunt de publicacions impreses de caràcter informatiu. La premsa ha estat també un exemple de la voluntat i la necessitat de comunicar-se amb la resta de la población.
El primer diari  -el Daily Courant- es va publicar a Anglaterra el dia 11 de març de 1702.
El primer diari català no va aparèixer fins el 1762 i ho va fer amb el nom de Diario Curioso, Histórico, Erudito y Comercial, Público y Económico. El dia 1 d’octubre de 1792 va sortir al carrer el Diario de Barcelona. Abans del 1800 es van publicar diaris a: Girona, Tarragona, Vic, Martorell, Lleida, Manresa, Cervera i Reus.
A Terrassa, va ser pels volts de novembre de 1868, quan va aparèixer la premsa escrita.
       Les tres primeres capçaleres locals van ser:
-          La Honra Nacional, octubre de 1868.
-          El Tarrasense, novembre de 1868.
-          El Republicano del Vallés, també el novembre de 1868.
Acabava de ser destronada Isabel II i s’havia proclamat la I República. S’iniciava un període de llibertat política. Per la premsa va ser un moment molt expansiu i, fins el cop d’estat del general Pavía el desembre de 1874, nombrosos partits i agrupacions polítiques van poder publicar els seus òrgans d’expressió. Era un fet insòlit.
Van ser diaris de molt curta durada i d’ideologia dispar.
       La de La Honra Nacional, es desconeix, sembla que dels partidaris del destronament d’Isabel II.
       El Tarrasense era l’òrgan dels monàrquics.  
     El Republicano del Vallés, va ser el representant de l’agrupació política Círculo Democrático Federalista.
Després del cop d’Estat del general Pavía i la proclamació d’Alfons XII a Terrassa neixen revistes i periòdics conservadors com:
-       El Genio Tarrasense (1875).
-   La Revista Tarrasense (1876-1895). Se’l considera el primer diari important que s’edità a Terrassa i, ideològicament, independent. El seu propietari era l’impressor Vicenç Cusó.
       Altres publicacions van ser:
-          El Cronista (1881)
-          El Eco de Tarrasa (1883)
-          Gaceta de la Producción Lanera (1884)
-          El Anunciador Industrial (1885)
-          El Pueblo (1885)
-          El Republicano (1885)
-          El Pensamiento Ilustrado (1886)
-          Boletín de la Cámara de Comercio de Tarrasa (1887-en curs)
-          El Tarrasense (1889)
-          Boletín del Ateneo Tarrasense (1891)
-          Hoja Dominical (1892
Entre algunes altres com les revistes culturals i satíriques:
-Lo Barret (1886-1891), la primera publicació en català de Terrassa.
-Diario de Carnaval (1892).
-La Trompeta (1892).
-L’Esparver (1894).
Eren unes publicacions de caràcter humorístic que es caracteritzaven per promocionar la cultura local (poesia, literatura, festes populars com el Carnaval).
Amb el canvi de segle es produí l’aparició de la premsa esportiva. El nou fenomen de masses necessitava diaris especialitzats per poder reforçar la seva presència.
Els primers diaris esportius de Terrassa van ser:
Tarrasa Deportiva, Sports, Vida Sportiva i Esportives (entre 1914 i 1920)
D’informació general:
       La Comarca (1892-1924)
Va passar per diferents fases però va ser el primer diari local a distribuir-se a Sabadell i Granollers. Era una publicació d’ideologia conservadora. Sense il·lustracions, llevat dels anuncis. Excepcionalment publicava algun article en català.
       El Dia (1918-1939)
D’ideologia catalanista, durant la guerra civil es convertí en l’òrgan del PSUC. Ideològicament era contrari als posicionaments de La Comarca i llegint ambdós diaris es pot conèixer les discrepàncies polítiques de l’època.
Crónica Social (1911-1936)
Va ser un altre dels grans diaris locals. Pretesament apolític era publicat pel Centre Social Catòlic.  Es va convertir en l’òrgan de la burgesia local i era partidari d’un integrisme catòlic que el va dur, durant la campanya electoral de 1936, fer aparèixer en portada un dibuix d’un treballador amenaçant-ne un altre per discrepàncies ideològiques.
L’Acció. El seu origen es troba en Acción Republicana. Es va publicar entre gener de 1933 a gener de 1939.
Era una publicació de quatre pàgines a cinc columnes i d’aparició diària. Es caracteritzava per ser ideològicament moderat, sobretot si comparem aquesta publicació amb El Dia i Crónica Social, els altres dos diaris més importants de Terrassa.
La premsa republicana: La Lucha electoral; Llivertat; Fraternidad Republicana; Futurisme; El Ciclón i Acción Republicana.
La premsa catalanista: Butlletí del Centre Catalanista; La Sembra; Cap al Ésser; Esprit Jove; El Mal Temps i Pàtria.
Revistes culturals:
La Sembra (1902-1914 i 1915) Ciutat (aproximadament 1910-1914)
Nou-Cents. Suplement de El Dia (1920-1924).
Introdueixen a Terrassa els moviments culturals del Modernisme i el Noucentisme amb col·laboracions de Joan Maragall, Josep Carner, Guerau de Liost, Joan Salvat-Papaseït, Clementina Arderiu, entre d’altres intel·lectuals catalans del moment.
Altres:
Llum Novella (1925)
Terrassa (1929-1930)
L’Abella d’Or (1927-1931)
Alegría (1925-1926). Revista infantil de caràcter tradicional i editada en castellà
Els butlletins dels centres excursionistes d’abans de la guerra civil:
Butlletí del Club Pirinenc
Butlletí del Grup Excursionista Montserrat
Butlletí del Grup Excursionista Fraternitat Republicana
Egara, del grup excursionista del mateix nom
Butlletí del Grup Excursionista La Llanterna
La Mola, del grup excursionista del mateix nom
La premsa en temps de guerra:
L’Acció, òrgan d’ERC;
El Dia d’UGT i el PSUC;
Front, portamveu del POUM;
        Vida Nueva de la CNT.
I les publicacions menors:
Democràcia
Egara Federal
Unitat
Nova Egara
Terrassa
Octubre
Amb l’entrada dels franquistes tots els diaris d’informació general van ser clausurats.
Les noves autoritats van permetre, als antics redactors de Crónica Social, l’edició de La Hoja Oficial de Tarrasa (febrer-novembre de 1939).
El dia 1 de desembre de 1939 apareixia Tarrasa.
        Tarrasa (1939-…)
Va començar amb deu col·laboradors i amb el patrocini de l’Ajuntament i l’Institut Industrial. Des dels inicis s’observa una especial dedicació a l’edició dels dissabtes. A partir de 1953 canvia la capçalera i es denomina Tarrasa Información. Augmenten els col·laboradors –arriben als 34, als anys seixanta-, les seccions i el tiratge.
Altres:
       No Importa (1942). Era el portamveu de la Falange Española.
       Patria, òrgan del Hogar del Combatiente
Res d’enfrontaments entre periòdics i cap publicació cultural de nivell, com abans de la guerra. A partir dels anys cinquanta:
       La Revista Presència (un renaixement del catalanisme i l’aparició de l’ antifranquisme des de l’església).
       Centro Excursionista de Tarrasa (el 1956 publicà els primers escrits en català).
       Lumen (bilingüe des de 1959).
La premsa de finals de la dictadura i la democràcia:
       Tarrasa Información passa a mans de Julián Sanz que canvia la capçalera per la de Diario de Tarrasa i, molt posteriorment, Diari de Terrassa.
       Apareixen revistes culturals com Al Vent; Terme o Ciutat.
       Nous diaris: L’Actualitat, El 9 Nou, El 9 Punt, entre d’altres.
       Publicacions municipals com Visquem Terrassa i l’actual premsa gratuïta o digital.

diumenge, 4 d’octubre del 2015

Cicle de conferències del CEHT

El Centre d'Estudis Històrics de Terrassa organitza cada any un Cicle de conferències per donar a conèixer diferents aspectes de la història, cultura, economia de la societat terrassenca o catalana. Enguany la temàtica escollida ha estat el moviment veïnal durant la transició a Terrassa.
Els propers dijous 8, 15 i 22 d'octubre tindran lloc les tres taules rodones programades. Podeu veure el detall i conèixer els ponents, al programa adjunt.
Es tracta d'una activitat gratuïta i oberta a tota la ciutadania interessada en la història en general i en el moviment veïnal en particular.
Una de les activitats de difusió de les ciències socials poden ser els cicles de conferències on es presenten les conclusions de treballs de recerca amb l'afany de donar-les a conèixer a companys de professió, estudiants universitaris, professors i, també, a persones que no pertanyen al mateix col·lectiu però interessades en ampliar els seus coneixements. Al costat d'intervencions més acadèmiques n'hi poden haver que constitueixen un exercici de memòria col·lectiva compartida. Serien les taules rodones protagonitzades per tres o quatre testimonis significatius d'un fet o període.
Ambdues fórmules, si són ben moderades, posen a disposició dels assistents metodologia, resultats, bibliografia... coneixement humanístic del marc local o general.
Aquesta és una de les missions dels centres d'estudis i altres associacions locals: posar a l'abast de la ciutadania interessada els treballs que es fan a la població sense oblidar els que es realitzen dins l'àmbit universitari i fer evident que no són tan lluny els uns dels altres.


divendres, 2 d’octubre del 2015

Segona entrada de la ruta medieval. Terrassa interactiva. Ajuntament de Terrassa, 1995 (CD-ROM).

Itinerari:
1.- Carrer Gavatxons: Torre de la Muralla
2.- Carrer Gavatxons-Carrer Cremat: Torre del Palau
3.- Plaça de Mossèn Homs: Esglésies de Sant Pere
4.- Carrer Salmeron: Castell-Cartoixa de Vallparadís
5.- Carrer Serrano: Mas de la "Castlania"                                
           
            Entre els carrers Cremat i Gavatxons, a l'interior de la vila murada, trobem la Torre del Castell Palau, únic vestigi del Castell Palau de Terrassa que formava part de la línia defensiva del Llobregat. Documental­ment tenim constància de la torre l'any 1016 i, poc després, l'any 1066 es fa esment d'un palau. Degut a la seva alçada constituïa un punt estratègic de guaita sent, actualment, una fita visual des de la plaça que porta el nom de Plaça de la Torre del Palau. És una torre de planta circular amb una alçada original de 24 m. i 7'5 m. de diàmetre màxim. Consta de: semi-soterrani, amb volta de pedra i amb accés exterior a través d'una escala; tres pisos amb voltes de pedra, el primer dels quals està subdividit per un forjat de fusta, al qual s'accedeix des de la planta mitjançant una escala centrada de cargol, feta de fusta. Des d'aquest forjat entremig arrenca una altra escala de cargol d'obra, que està integrada en el gruix del mur de la torre. En resta un finestral gòtic amb guardapols i cresteria que és un afegit del segle XVI, quan la torre va perdre la seva funció defensiva. Part dels finestrals i portals de pedra tallada estan dipositats al Museu Municipal d'Art. Per últim, hi ha un terrat amb merlets (coberts per una estructura de rajoles d'estil neomudèjar) d'obra cuita que recolzen sobre una cornisa de totxo i aquesta, a la vegada, sobre una línia d'arcua­cions cegues. Aquest remat del terrat és obra del 1891. La transforma­ció interior que va configurar l'actual distribució de plantes i accessos és de mitjan s.XVII. Així mateix s'ha descobert l'accés originari de la torre medieval, al costat est, a una alçada de 7 m. i que dóna a la paret de la casa del seu costat.


 La foto està treta de: ca.wikipedia.org/wiki/Torre_del_Palau_(Terrassa)