divendres, 27 de novembre del 2015

De: Terrassa interactiva. Ajuntament de Terrassa 1995, la primera entrada de la ruta tèxtil

Al final del primer terç del segle XIX, Catalunya inicià un procés d'industrialització que la diferenciaria de les altres regions que l'envoltaven. Des del començament, Terrassa fou un dels centres en el qual es construïren les fàbriques que tenien com a característica principal que una màquina de vapor les feia funcionar. Per aquest motiu se les anomenava "vapors". Els edificis industrials eren unes naus allargades anomenades quadres. Alguns diuen que aquest nom prové de quan funcionaven amb animals. La característica principal d'aquestes ciutats catalanes que les diferenciava de les que existien en altres països industrials, com Anglaterra, és que a la trama urbana es barrejaven l'habitat­ge i les indústries. Fins i tot es poden trobar alguns vapors en què la casa de l'industrial és al costat de la fàbrica com és el cas del vapor Ros. A més dels edificis fabrils, es poden trobar magnífiques residències d'industrials, com la Masia Freixa o la Casa Alegre, i, relativament a la vora, un conjunt de cases, totes iguals, destinades als obrers, com les cases barates d'en Maurí. Es poden veure, també, els edificis dels antics magatzems on hi havia l'administració i la venda del gènere de les diverses indústries. Han subsistit els edificis d'algunes institucions de la burgesia local, com el Banc de Terrassa, el Casino i el Teatre Principal.
            L'arquitectura industrial modernista va aparèixer a finals del segle XIX i principis del XX. A Catalunya van haver-hi nombrosos arquitec­tes renovadors i progressistes, propers a les tendències europees nascudes al voltant de l'Art Nouveau. La figura d'Antoni Gaudí és la principal d'aquest moviment, mentre que Lluís Muncunill destaca també com a arquitecte original i innovador, amb una personalitat molt marcada.

1.- Rambla d'Egara: Fàbrica Aymerich, Amat i Jover
            Vapor Aymerich, Amat i Jover. L'edifici, obra de l'arquitec­te Lluís Muncunill, es va construir entre 1907 i 1909. Destaca per la seva gran nau de més de 10.000 metres quadrats, coberta amb voltes catalanes. Consta de dos cossos i la façana, amb dependències adjacents que formen l'accés i el clos del recinte. En el mur Sud es troba adossada la dependència destinada a la màquina de vapor, amb un cos central sobresortint dels dos laterals i ocupant un lloc privilegiat enfront del portal principal d'accés a la Rambla d'Egara, amb la xemeneia a modus de fita. Xemeneia que consta de base en forma vuitavada amb arcuacions i motllures, amb un pas interior de 2'30 m. Té uns 35 m. d'alçada. La construc­ció és en totxo vist aplantillat. Hi ha un coronament amb collarins de diferents amplades, amb dues fileres de ceràmica esmaltada. La seva verticalitat és correcta. L'edifici de la sala de màquines és de planta rectangular i de grans proporcions, despertant el seu interès en el tracta­ment de les cobertes i claraboies. Aquestes reben la llum per 90 obertures de 2*4 m. La coberta adopta la clàssica disposició de dents de serra, però amb voltes a la catalana de generatriu circular i directriu sinuosa i recolzades damunt d'arcs i columnes de ferro fos. Tot l'edifici es bastit amb totxo vist. La façana de la Rambla d'Egara en totxo vist i decoració endauada, consta d'un atri cobert amb volta a la catalana i dos pabellons laterals i longitudinals que acullen dependències subsidàries.




dissabte, 21 de novembre del 2015

40 anys després... bibliografia local sobre el franquisme

Aquests dies que tant es recorda la mort del dictador no seré jo qui en faci una altra anàlisi perquè poc podria afegir al que estan dient historiadors de prestigi que han estudiat al personatge i l'època. Busqueu per les xarxes socials les opinions de Just Serna, Julián Casanova, Ángel Viñas, Borja de Riquer o Paul Preston -per cert, alguns d'ells tenen llibres acabats de sortir al carrer que aporten novetats al que fins ara se sabia de Franco-. Aprofiteu també els documentals que es programin a les diferents televisions per conèixer més el període o per recordar: ahir vespre al Canal33 es va repetir el magnífic documental "Avi, et treuré d'aqui", dedicat al vergonyós monument funerari de El Valle de los Caídos.

La meva entrada d'avui té per finalitat recordar que els investigadors i investigadores de la ciutat hem treballat el període i als arxius i biblioteques de Terrassa hi podeu consultar un seguit d'obres si us ve de gust.
-obres generalistes:
Història de Terrassa (1987). Dir.: Xavier Marcet. Ajuntament de Terrassa.
Terrassa segle XX (1993). Dir.: Xavier Marcet. Diario de Terrassa.
-específiques del període:
Els anys foscos de la postguerra, Terrassa 1939-1945 (1999). Xavier Marcet. Fundació Torre del Palau.
Combat per la llibertat. Memòria de la lluita antifranquista a Terrassa, 1939-1979. (2007). José Luis Lacueva, Manel Màrquez, Lourdes Plans. Fundació Torre del Palau.
L'aiguat del 1962, 50 anys després (2012). Coor.: Lourdes Plans. Fundació Torre del Palau.
La riuada de 1962 (2012). Jaume Valls. Ajuntament de Terrassa.
-biografies:
Lluís G. Ventalló i Vergés, 1903-1980 (2005). Mariona Vigués. Fundació Torre del Palau.
Ignàsia Mirosa i Bohigas. Un camí de la por a la solidaritat (2006). Montse Escudé. Josep Palau. Ajuntament de Terrassa.
Maria Bigordà i Montmany, testimoni d'una època obscura (2006). Lourdes Plans. Ajuntament de Terrassa.

Aquesta relació és la mostra que considero més significativa de les publicacions que analitzen el franquisme a Terrassa però hi ha altres referències bibliogràfiques que també aporten elements valuosos -històries de les institucions locals, per exemple-, articles, el fons d'història oral que es pot consultar a l'Arxiu Històric de Terrassa.

Només cal desitjar que els propers anys apareguin més fons historiogràfics que permetin nous estudis i, en conseqüència, més coneixement sobre aquesta llarga etapa del segle XX.





divendres, 13 de novembre del 2015

Ruta Medieval -darrera entrada-. Terrassa interactiva. Ajuntament de Terrassa, 1995

Itinerari:
1.- Carrer Gavatxons: Torre de la Muralla
2.- Carrer Gavatxons-Carrer Cremat: Torre del Palau
3.- Plaça de Mossèn Homs: Esglésies de Sant Pere
4.- Carrer Salmeron: Castell-Cartoixa de Vallparadís
5.- Carrer Serrano: Mas de la "Castlania" 




                           
            Mas de la "Castlania" (Cal Canela). Antiga casa pairal, actualment entre mitgeres degut a l'obertura del carrer que féu desaparèixer una part de la casa i una altra restà amagada per afegits posteriors. Conserva el barri al davant, separat del carrer per una tanca d'obra. La façana conserva la tipologia de mas català. Dels elements nobles de la façana que s'han pogut salvar hi ha el portal adovellat de mig punt, amb escultures figuratives a la clau de les dovelles i un escut i un altre relleu a cada banda de la clau. Conserva també una finestra gòtica al damunt de la porta, en forma d'arc conopial decorat amb cresteries de pedra i amb unes interessants impostes esculpides amb uns dracs que lluiten contra d'altres animals. A la clau de la porta es pot apreciar la figura d'un home amb una espasa matant un drac i sostenint unes balances amb l'altra mà. Aquest casal era l'edifici més interessant dels que formaven part de la Quadra de Vallpara­dís, exceptuant el propi Castell-Cartoixa. Hi ha re­ferències de què cap el 1875 el casal mantenia la seva integritat, però l'incendi del 5 d'octubre de 1885 el deixà molt malmès, especial­ment la torre circular que dominava el Vallpara­dís, enrunada conjunta­ment amb una part del casal en obrir el carrer Serrano. La casa fou construida, entre 1319 i 1323 per ordre de Na Blanca de Centelles.

Més informació a:
http://joaquimverdaguer.blogspot.com.es/2013/01/mas-de-la-castlania_30.html

dilluns, 9 de novembre del 2015

El gènere biogràfic en la historiografia

Estem d'enhorabona. El proper dijous es presentarà el llibre Domènec Palet i Barba prohom de la Terrassa republicana que és el darrer treball de l'historiador terrassenc Josep Puy. Editat per la Fundació Josep Irla aquest volum pertany a la col·lecció de biografies sobre personatges catalans rellevants que tira endavant aquesta institució.

A aquesta biografia hi podem afegir la tesi doctoral de Juli Colom Josep Roca i Roca: polític, periodista i escriptor republicà. Els anys de joventut, 1848-1878 que desitgem veure publicada en un futur proper, i tenim una primera radiografia del republicanisme terrassenc.

Ambdós personatges -polièdrics com molts dels homes del seu temps- van desenvolupar una trajectòria professional interessant el primer a nivell local i, el segon, des de Barcelona però amb incursions en la política local.

Els dos estudis ens han de permetre conèixer molt més el republicanisme a casa nostra i possibilitar noves anàlisis historiogràfiques sobre el moviment republicà a Terrassa, estudis comparats entre ciutats similars com Sabadell o Manresa (amb les quals es compartia districte electoral) o amb altres.

Deixant de banda la vessant política de Palet i Barba i de Roca i Roca les dues biografies han de posar a l'abast dels lectors elements sobre la tasca cultural dels dos personatges: l'un com a precursor de l'excursionisme científic a Terrassa, l'altre com a periodista.

Els historiadors/res tenim pendent un gran estudi sobre la classe política terrassenca -i les biografies són un primer, i imprescindible, pas per poder plantejar una anàlisi evolutiva dels partits polítics locals, de les entitats i institucions per on passaven aquests polítics, estudis que cursaven, entitats recreatives on es sociabilitzaven, empreses familiars...-, i, també, resta pendent un estudi sobre els moviments culturals anteriors i posteriors al Modernisme i Noucentisme -amb la mateixa metodologia esmentada-.

Penso que ambdós estudis són de lectura obligada per tota persona interessada en el gènere biogràfic, en la història local i, evidentment, pels especialistes en història dels segles XIX i XX.

A partir de dijous podrem tenir a les mans la biografia de Domènec Palet i Barba i, des de fa un temps, la de Josep Roca i Roca es pot consultar al repositori Tesis Doctorals en Xarxa. Espero fer-ne la lectura properament i la posterior reflexió en aquest blog.

divendres, 6 de novembre del 2015

La radiodifusió a Terrassa

L’any 1918 es va poder escoltar per primera vegada la ràdio a Terrassa. Un aparell construït per Antoni Escudé va captar els senyals horaris que s’emetien des de la Torre Eiffel.
Tres anys després, el 1921, es van poder escoltar les primeres paraules i música als domicilis que ja tenien aparells radiofònics.
La inauguració de Ràdio Catalana l’any 1925 va fer possible la recepció en galena a Terrassa
      Ràdio Club Terrassa va néixer el 1928 i un any després es va obtenir l’indicatiu d’emissora d’aficionats: EAR-156.
      El juliol de 1932 ja es concedir als terrassencs l’emissora EAJ-25 Ràdio Terrassa que va començar a funcionar en període de proves.
      El dia 1 d’abril de 1933 s’inaugurava el local de Ràdio Terrassa al carrer de la Fontvella.
      Els primers programes eren musicals i noticiaris i, entre els primers locutors recordem Antolina Boada, Lídia Segués, Anselm Marcet o José Manuel Salillas.
      De la mateixa manera que va passar amb la premsa escrita, Ràdio Terrassa, gaudia del privilegi de ser l’única emissora local.

Antolina Boada, la primera locutora de Ràdio Terrassa en una imatge de 1933. Procedència: www.francino.com

Grup emissor de Can Boada del Pi, l'any 1948. Procedència: www.francino.com

      El 1992 Flàix FM, emissora de ràdio, va començar a funcionar a Terrassa, però per molt poc temps, ja que la van traslladar a Barcelona.
      El 1998 una altra emissora de ràdio s’afegia a l’oferta radiofònica de la ciutat. En aquest cas es tractava d’una emissora municipal: Terrassa 95.1 FM-COMRàdio 
      El projecte Terrassa 95.1 FM-COMRàdio va ser impulsat per la Societat Municipal de Comunicació.
      Significà la creació d’una emissora de servei a la ciutat, centrada en la informació sobre Terrassa, amb una programació en català.
      Compartia els recursos humans i tècnics amb Canal Terrassa. I en un principi la ràdio municipal s'instal·laria als mateixos locals que la televisió, al carrer de Galileu.  
      Coincidint amb el canvi de nom de TVT pel de Canal Terrassa, l’emissora de ràdio també va transformar el seu nom pel de Radio Municipal de Terrassa, al mateix temps que passava de 95.1 a 95.2 de la Freqüència Modulada.
      D’altra banda, a finals del 2001, Publi20, SL. va decidir vendre TV20 a Ràdio Club 25, SA.
      El grup empresarial  de José Manuel Salillas, director de Radio Club 25  passava a estar integrat per dues emissores de ràdio; un diari de distribució gratuïta - Terrassa Societat- i un canal de televisió local. Era el grup mediàtic privat més gran de Terrassa. 
      El 2000 Ràdio Club 25 emprenia una etapa expansió, amb la inauguració d’una seu a la Gran Via de Madrid. Es volia crear una nova cadena d’emissores comercials d’àmbit estatal.
Terrassa començava el segle XXI amb:
       Tres emissores de ràdio
      Una al 828 de l’Ona Mitjana
      Dues en FM: 95.5 i 95.2
      Dues televisions
      Una pública
      Una privada
I els propietaris d’aquests mitjans de comunicació eren:
-          L’Ajuntament de Terrassa

-          El Grup empresarial Radio Club 25, S. A.