dimarts, 16 de febrer del 2016

Sobre la Casa del Poble i el republicanisme

L’any 1901, Lerroux havia estat un dels dirigents republicans a demanar la unitat de totes les fraccions republicanes. La concreció de l’intent va fer augmentar la seva popularitat i es trobà, investit amb la direcció moral del republicanisme barceloní. Aquell novembre se celebraven eleccions. Les dues grans opcions en lluita –la Lliga i el republicanisme- van aconseguir una situació d’equilibri, amb lleuger avantatge de la primera.
La popularitat de Lerroux continuà augmentant i, pel gener de 1903, federals, progressistes i fusionistes feien acte d’acatament a la seva autoritat. Però, mentre els elements republicans més actius s’hi van adherir, els nuclis històrics i els vells líders es van mantenir reticents. Lerroux realitzà, aleshores, una pirueta magistral: el 6 de gener, en un gran míting celebrat a Castelló, va reconèixer i proclamar el liderat de Nicolás Salmerón, instant-lo a assumir la presidència dels republicans, en un intent de calmar la malfiança dels moderats. D’aquesta manera naixia la Unión Republicana.
Pel febrer-març de 1903 Lerroux llogà un local a Barcelona, el batejà com a Fraternidad Republicana i en va esdevenir president. La seva intenció era reforçar la dinàmica unitària existent a Barcelona, creant un lloc de trobada obert a tothom i dotar-se d’una base militant pròpia.
A Terrassa, durant l’estiu d’aquell mateix 1903, es presentaven al Governador civil els Estatuts de la nova associació Fraternitat Republicana. Era el pas habitual que s’havia de seguir si es volia  aconseguir ser declarada entitat legal.
Segons l’article primer dels Estatuts, la voluntat de la nova societat era: agrupar a todas las tendencias democráticas republicanas de la localidad. Se instalará en la Casa del Pueblo... y será una colectividad genuinamente popular, donde se realizarán también fines económicos, educativos, instructivos y recreativos para facilitar a las clases avanzadas medios de vida y ambiente social en relación con sus ideas progresivas”.
Per a ser soci de la Fraternitat Republicana era indispensable: ser republicà, estar d’acord amb els Estatuts i prometre seguir-los fidelment, tenir més de setze anys i, d’acord amb la mentalitat de l’època, ser una persona de bona conducta moral i política.
La Casa del Poble deixava, a canvi d’una quantitat econòmica, una finca a Fraternitat Republicana per a les seves activitats i es reservava el seu saló principal per a la celebració d’actes d’altres societats republicanes.
Si el lerrouxisme semblava ser la força hegemònica d’aquest moviment, la realitat no fou aquesta, les diferències ideològiques aviat es van fer notar i, a la campanya electoral de novembre de 1903, la coalició ja es va començar a esquerdar amb la fugida dels membres federals i progressistes. El setembre de l’any 1904, Salmerón va visitar Barcelona. La seva presència es va convertir en un nou detonant que posà en evidència les diferències entre les diferents famílies que formaven part de la coalició Unión Republicana.
Retrat de Josep Roca i Roca a la Galeria de Terrassencs Il·lustres de l'Ajuntament de Terrassa. Procedència: ca.wikipedia.org

Salmerón, Roca i Roca, Corominas, Bastardas, Layret i Marsà i Bragado són alguns dels líders que donaren suport al projecte Solidaritat Catalana, que es va convertir en l’alternativa nacionalista. Dos destacats membres de la Casa del Poble de Terrassa –Roca i Roca i Marsà i Bragado- es desmarcaven, clarament, dels plantejaments lerrouxistes contribuint, d’aquesta manera, a la independència de l’entitat respecte els posicionaments del polític andalús. L’escissió s’institucionalitzà els primers dies de gener del 1907, quan els solidaris van constituir la seva pròpia Junta Municipal amb l’adhesió de vuit regidors. Immediatament la Junta antisolidària decretà l’expulsió de tots els adherits a la dissidència. Així restà consumada la divisió definitiva de la Unión Republicana.
Si a Catalunya les diferències entre els solidaris van provocar la desfeta de la coalició, a Terrassa, un enemic polític tan poderós com el salisme, va contribuir a la seva supervivència. A les eleccions municipals de 1909 els candidats solidaris es tornaven a imposar als salistes. Després de la Setmana Tràgica –juliol de 1909- els republicans passarien a ser una força electoral important però incapaç d’assolir l’alcaldia.
I, després de la Primera Guerra Mundial i dels conflictes laborals de 1917 i 1919, catalanistes i republicans col·laboraren per enderrocar la dreta salista.
La consolidació del domini polític dels nacionalistes –amb el suport republicà- i la reorganització dels sindicalistes van ser tallades pel cop d’estat de Primo de Rivera.
Fraternitat Republicana, sota la presidència de Domènec Palet i Barba  i amb uns 700 socis en el moment de la seva fundació, no es limitaria a complir la seva funció política; les nombroses activitats culturals, recreatives o instructives que aniria desenvolupant, l’afermarien com un important i actiu centre social freqüentat per treballadors.
Domènec Palet i Barba. Procedència: memoriaesquerra.cat


La Casa del Poble als anys trenta. Procedència: joaquimverdaguer.blogspot.com

Activitats instructives de Fraternitat Republicana:
El mes de gener de 1904, obria una escola d’instrucció primària, retribuïda i gratuïta i una biblioteca.
L’entitat va publicar diversos mitjans de comunicació: Fraternitat Republicana (1903), Llibertat (1912), Unió Republicana (1915) i La Acción (1922) que es catalanitzà durant  els anys de la República.
L’organització de conferències.
L’any 1921 creà un grup coral.
El 1926 una secció artística.
El 1928 un grup esperantista.
Existia, també, una mutual per a malalties, invalidesa o defunció.
Es va crear una comissió d’ensenyament, sota la presidència del vocal de la Junta, Marsà i Bragado,  que havia de vetllar pel funcionament de l’escola, de la biblioteca i de l’organització de les conferències setmanals, obertes al públic en general.
L’organigrama escolar estava pensat de manera que funcionessin tres seccions:
-          la d’ensenyament primari, la d’ensenyament per a analfabets i la d’instrucció acadèmica.
Hi havia d’haver dues escoles d’ensenyament primari, la de nens i la de nenes, ambdues laiques; classes nocturnes per a adults; una escola d’economia domèstica i aules d’ensenyaments especials. De tot aquest projecte educatiu només va funcionar l’escola de nens.
En un moment d’entrada dels nous corrents pedagògics es va destinar, diàriament, un temps pel lleure dels nens als jardins de la Casa del Poble i cada dijous, a la tarda, els alumnes acompanyats pels professors, podien sortir d’excursió. També es va prohibir l’ús dels càstigs corporals per mantenir l’ordre dins les aules.
La Casa del Poble va ser  l’entitat que va substituir l’Ateneu popular que hi havia a altres ciutats i, durant molts anys, no va aplegar sols els homes de la Fraternitat Republicana sinó un espectre social molt més ampli. L’any 1939 va ser tancada per les noves autoritats i l’edifici incautat.
Bibliografia:
Lourdes Plans Campderrós. La vida cultural i recreativa a la Terrassa d'ahir (1875-1931). Terrassa: Fundació Torre del Palau, 2000.

divendres, 5 de febrer del 2016

L'Ateneu Terrassenc

Des del darrer terç del XIX, a tot Catalunya els ateneus van ser un dels models d’entitats creades per difondre tant la cultura com la política. De manera que es van convertir en uns importants focus de catalanització i de culturització. No es limitaven a la reproducció cultural, sinó que en fomentaven la creació, amb conferències, tertúlies i vetllades literario-musicals amb gran èxit d’assistència i, també, de manera més ambiciosa i alhora personalitzada, amb les publicacions periòdiques i les convocatòries de certàmens literaris. Van protagonitzar aquest moviment les classes populars i mitjanes. Les classes altes es limitaven a assumir un paper de mecenatge o de paraigua protector contra els embats del poder polític. En general, els sectors més conservadors desconfiaven de les campanyes de cultura popular que eren sostingudes per un sector políticament menys dretà i, pertanyent a les professions liberals. Els ateneus obrers, per la seva banda, gaudien del suport, si més no moral, de les forces republicanes moderades i l’origen dels més populars es trobava en les tertúlies, fet que comportà que el cafè tingués un protagonisme clau en la futura vida de les societats.
L’entrada als ateneus era reservada als homes. Només en diades determinades -durant la celebració d’un ball o d’una representació teatral, per exemple- es permetia la presència femenina, això sí, sempre acompanyada de la figura protectora de l’espòs, pare o germà.
En el cas terrassenc la presència obrera a l’Ateneu no va ser gens rellevant. Si que va ser una societat, fruit d’una tertúlia –la d’en Soler i Palet- i filla dels professionals liberals de la ciutat.
L‘Ateneu Terrassenc es va fundar el 23 d’agost de l’any 1879 amb el nom d’Ateneu Lliure. El primer president va ser el polític republicà Joaquim Marinel·lo i Bosch, qui va fer compatible la seva activitat política -seria alcalde de la ciutat, durant el període 1883-1885-, i professional, amb reiterades incursions en el camp de la literatura.
En el moment de la seva fundació comptava amb 50 socis. En l‘article primer dels seus Estatuts trobem la declaració de principis de la nova entitat: “el Ateneo es una sociedad puramente instructiva, cuyo principal objeto consiste en fomentar la ilustración, propagándola por todos los medios que estén a su alcance“.


Procedència: ca.wikipedia.org

L‘any 1883 l‘industrial liberal Isidre Torres i Falguera ocupà la presidència de l‘Ateneu. La societat va arribar a tenir 310 socis i les seves activitats més freqüents van ser les festes literàries i musicals, les conferències, les representacions teatrals i la inauguració, l‘octubre de 1884, de les escoles de primer ensenyament i de dibuix i teoria dels teixits. Per problemes amb les autoritats locals –poc partidàries de la seva denominació, no així de les seves actuacions-, s‘acordà el canvi de nom.
A partir de 1888, i fins a la seva dissolució deu anys més tard, l‘Ateneu Terrassenc va viure anys d‘esplendor. Els membres del Centre Artístic s‘incorporaren a l‘Ateneu i un nou president, Josep Soler i Palet, va esdevenir l‘ànima de l‘associació. Nomenat president el 1890, aquell mateix any organitzà el primer certamen literari a Terrassa, també aconseguí una nova seu i van augmentar els socis fins a 530. L’arribada de Soler i Palet i el foment del catalanisme des d’aquella agrupació va ser motiu de discrepàncies.
Procedència: www.enciclopedia.cat

Les diferències de criteri respecte a la seva gestió, més que els problemes econòmics en foren la causa i van provocar el seu tancament, el 1898Un any més tard, l’Ajuntament acordà adquirir el mobiliari i el material de l’Escola de l’Ateneu, a fi de crear una escola municipal nocturna gratuïta per a obrers.

Si l’Ateneu va ser una societat amb una gran incidència entre les classes mitjanes de la ciutat, l’alternativa obrera i republicana o sigui la Casa del Poble, no es va fer esperar gaire. 

Bibliografia:
Lourdes Plans i Campderrós. La vida cultural i recreativa a la Terrassa d'ahir, 1875-1931. Terrassa, Fundació Torre del Palau, 2000.