diumenge, 24 de gener del 2016

Sobre el cant coral a Terrassa... del curs "Societat i Institucions" impartit al Club 60 (juny 2011)

L’associacionisme coral va ser una de les  maneres d’introduir a la població en els canvis de la nova societat industrial. Aquest associacionisme en els seus  començaments estava integrat per grups d'origen obrer com els d’en Josep Anselm Clavé.
Més endavant la burgesia i l’església també van adonar-se’n que gràcies a les activitats corals podrien influir en la població.
El cant coral d'origen obrer té el seu màxim exponent en els Cors d’en Clavé, que estaven formats en l'entorn del món fabril. El moviment coral claverià tenia entre els seus propòsits, enriquir la vida cultural dels obrers, a través de la música.
A la nostra ciutat, l'any 1858, es fundava la Sociedad Coral Juventud Tarrasense adherida, ja de bon començament, a aquest moviment.
A Terrassa, la Coral Juventud Tarrasense coneguda, també, com a "Coro Vell" no es va escapar d'esdevenir un veritable cercle de relació dels obrers ni de ser clausurada, durant tres anys, després de la revolució de 1868.
El 1877, un grup escindit del "Coro Vell" creà el Coro de los Amigos.

Font: joaquimverdaguer,blogspot.com

Caracteritzava aquestes societats corals el fet que eren entitats totalment masculines i que els seus integrants eren obrers que assajaven en sortir de les fàbriques.
Malgrat l'entesa entre un sector de la burgesia i Clavé, els problemes amb les autoritats persistien, així la coral "Els Amics" no va gaudir de la legalitat necessària fins al mes de març de l'any 1891 en què el Govern Civil aprovà el seu reglament.
Quasi paral·lelament els intel×lectuals terrassencs havien adoptat els conceptes culturals del Modernisme, ideari creat a Terrassa per Alexandre de Riquer qui, posteriorment, introduí la que va ser la figura central del moviment noucentista, el músic Joan Llongueras.  Aquestes relacions entre intel·lectuals terrassencs i barcelonins van propiciar que l’Orfeó Català, creat amb la intenció de donar a conèixer la música catalana, actués diverses vegades a Terrassa, abonant d’aquesta manera el terreny per a la creació d’una coral de la mateixa naturalesa.
L'Escola Coral fundada el 1900 i dirigida per Llongueras aconseguí un gran prestigi arreu del país. El mateix any 1900, el cor prengué la decisió d’adherir-se al partit polític  Agrupació Regionalista i, un any després, Llongueras sol×licità que la massa coral es pogués convertir en un orfeó, amb la corresponent incorporació de les seccions de noies i nens.
L'Escola Coral es va convertir en la principal promotora del catalanisme local, adherit a la Lliga Regionalista, però, a partir de la crisi del catalanisme terrassenc, el 1919, s'independitzà de l'associació política i va entrar en una fase poc activa i en una profunda crisi durant la dictadura de Primo de Rivera. L'inici de la guerra civil significà la seva definitiva dissolució.
Durant el primer terç del segle XX totes les agrupacions corals de la ciutat van ampliar i diversificar les seves activitats culturals. Entre les ocupacions que s’organitzaven hem de destacar la introducció de l'esperanto, l'idioma universal creat pel Dr. Zamenhof. Darrera d’aquest idioma hi havia una ideologia que demanava la germanor entre tots els països i l’harmonia entre els pobles. L’idioma va ser molt estudiat a Catalunya i Terrassa no es quedà enrera.
La Coral Juventud Tarrasense creà una secció de cultura –que incloïa un Liceu de Música per als fills dels associats, una secció de Rítmica i Cant, una de ballets, una de teatre per a adults i una altra de teatre musical infantil- i fins a l'any 1927 va estar vinculada a la Unió de Societats i Orfeons de Clavé, continuant després el seu camí de forma independent.
El cor els "Amics“ també va organitzar cursets d'esperanto.
Pel que fa a les activitats de l'Escola Coral, Joan Llongueras fundà el 1911, una secció de Plàstica i Gimnàstica Rítmica, la primera que va funcionar a Espanya.  La Gimnàstica Rítmica va ser un dels mètodes pedagògics més interessants del Noucentisme.
L'Escola Coral va impulsar les tendències dels compositors per inspirar-se en el folklore i l'aplicació pràctica del ritme.
Font: joaquimverdaguer,blogspot.com

A més, l'Escola Coral organitzà cicles de conferències sobre temes musicals, i concerts. Pels seus locals hi van passar rellevants músics catalans i estrangers. Les sessions de concerts que van tenir més ressò van ser les Sessions Selectes d'Art que funcionaven com a cicle complet format per quatre o cinc sessions limitades als abonats a la totalitat dels concerts.
El més important d’aquestes entitats va ser la voluntat d'integració social.
Els cors d'inspiració claveriana van desplaçar els gustos populars vers uns territoris propicis al nou ordre industrial. No es diferenciaven de les corals d'altres tipus, vist que, no pretenien en cap moment protagonitzar una reacció política.
D'altra banda, l'Escola Coral superà les dimensions purament musicals i es convertí en una escola que intentà desenvolupar les qualitats de la convivència cultural.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada