L’associacionisme coral va ser una de les maneres d’introduir a la població en els
canvis de la nova societat industrial. Aquest associacionisme en els seus començaments estava integrat per grups
d'origen obrer com els d’en Josep Anselm Clavé.
Més endavant la burgesia i l’església també van
adonar-se’n que gràcies a les activitats corals podrien influir en la població.
El cant coral d'origen obrer té el seu màxim exponent en
els Cors d’en Clavé, que estaven formats en l'entorn del món fabril. El
moviment coral claverià tenia entre els seus propòsits, enriquir la vida
cultural dels obrers, a través de la música.
A la nostra ciutat, l'any 1858, es fundava la Sociedad
Coral Juventud Tarrasense adherida, ja de bon començament, a aquest
moviment.
A Terrassa, la Coral Juventud Tarrasense coneguda,
també, com a "Coro Vell" no es va escapar d'esdevenir un veritable
cercle de relació dels obrers ni de ser clausurada, durant tres anys, després
de la revolució de 1868.
El 1877, un grup escindit del "Coro Vell" creà
el Coro de los Amigos.
Font: joaquimverdaguer,blogspot.com
Caracteritzava aquestes societats corals el fet que eren
entitats totalment masculines i que els seus integrants eren obrers que
assajaven en sortir de les fàbriques.
Malgrat l'entesa entre un sector de la burgesia i Clavé,
els problemes amb les autoritats persistien, així la coral "Els
Amics" no va gaudir de la legalitat necessària fins al mes de març de
l'any 1891 en què el Govern Civil aprovà el seu reglament.
Quasi paral·lelament els intel×lectuals terrassencs havien adoptat els conceptes
culturals del Modernisme, ideari creat a Terrassa per Alexandre de Riquer qui,
posteriorment, introduí la que va ser la figura central del moviment
noucentista, el músic Joan Llongueras. Aquestes
relacions entre intel·lectuals terrassencs i barcelonins van propiciar que l’Orfeó
Català, creat amb la intenció de donar a conèixer la música catalana,
actués diverses vegades a Terrassa, abonant d’aquesta manera el terreny per a
la creació d’una coral de la mateixa naturalesa.
L'Escola Coral fundada el 1900 i dirigida per
Llongueras aconseguí un gran prestigi arreu del país. El mateix any 1900, el
cor prengué la decisió d’adherir-se al partit polític Agrupació Regionalista i, un
any després, Llongueras sol×licità que la massa
coral es pogués convertir en un orfeó, amb la corresponent incorporació de les
seccions de noies i nens.
L'Escola Coral es va convertir en la principal
promotora del catalanisme local, adherit a la Lliga Regionalista, però,
a partir de la crisi del catalanisme terrassenc, el 1919, s'independitzà de
l'associació política i va entrar en una fase poc activa i en una profunda
crisi durant la dictadura de Primo de Rivera. L'inici de la guerra civil
significà la seva definitiva dissolució.
Durant el primer terç del segle XX totes les agrupacions
corals de la ciutat van ampliar i diversificar les seves activitats culturals. Entre les ocupacions que s’organitzaven hem de destacar la
introducció de l'esperanto, l'idioma universal creat pel Dr. Zamenhof.
Darrera
d’aquest idioma hi
havia una ideologia que demanava la germanor
entre tots
els països i l’harmonia entre els pobles. L’idioma va ser molt estudiat a Catalunya i Terrassa no es quedà enrera.
La Coral Juventud Tarrasense creà una secció de
cultura –que incloïa un Liceu de Música per als fills dels associats,
una secció de Rítmica i Cant, una de ballets, una de teatre per a adults
i una altra de teatre musical infantil- i fins a l'any 1927 va estar vinculada
a la Unió de Societats i Orfeons de Clavé, continuant després el seu
camí de forma independent.
El cor els "Amics“ també va organitzar cursets
d'esperanto.
Pel que fa a les activitats de l'Escola Coral,
Joan Llongueras fundà el 1911, una secció de Plàstica i Gimnàstica Rítmica, la
primera que va funcionar a Espanya. La
Gimnàstica Rítmica va ser un dels mètodes pedagògics més interessants del
Noucentisme.
L'Escola Coral va impulsar les tendències dels
compositors per inspirar-se en el folklore i l'aplicació pràctica del ritme.
Font: joaquimverdaguer,blogspot.com
A més, l'Escola Coral organitzà cicles de
conferències sobre temes musicals, i concerts. Pels seus locals hi van passar rellevants
músics catalans i estrangers. Les sessions de concerts que van tenir més ressò
van ser les Sessions Selectes d'Art que funcionaven com a cicle complet
format per quatre o cinc sessions limitades als abonats a la totalitat dels
concerts.
El més important d’aquestes entitats va ser la voluntat
d'integració social.
Els cors d'inspiració claveriana van desplaçar els gustos
populars vers uns territoris propicis al nou ordre industrial. No es
diferenciaven de les corals d'altres tipus, vist que, no pretenien en cap
moment protagonitzar una reacció política.
D'altra banda, l'Escola
Coral superà les dimensions purament musicals i es convertí en una escola
que intentà desenvolupar les qualitats de la convivència cultural.
