Els vapors del carrer de La Rasa. Terrassa interactiva. Ajuntament de Terrassa, 1995

El Vapor Amat, conegut també per naus de Ca l'Izard i CATEX. L'origen d'aquest vapor es remunta al 1833. El 1876 es va fer una reforma i la construcció de les naus és de l'any 1921. L'autor de les naus va ser Lluís Muncunill i Joan Baca i Reixach féu l'acabament de les obres. Ens trobem davant d'una nau subdivi­dida longitu­dinalment en dues crugies, separades per pilars de fosa, amb voltes de quatre punts tirantades de maó de pla, que es reflexen a l'exterior en un ritme de volums semi-esfèrics, rematats per torrents de ventilació. Tot l'edifici és bastit en obra de totxo massís i respon als corrents modernistes de l'època. És excepcional el tractament donat a les teulades, que proporcionen llum zenital i respiració a través d'un sistema de cúpules a l'antiga sala de tints. Després d'anys d'abandó, el 1986 es va inaugurar la Sala Muncunill, fruit de la remodelació de la nau dedicada als tints. Davant de la nau i alineada al carrer, ha estat urbanitzada i enjardinada una plaça de nou disseny on s'ha mantingut l'antiga xemeneia del vapor. L'autor de l'obra és Francesc Bacardit i Segués. 

La xemeneia de l'Izard, que és com se la coneix, està formada per una base quadrada i un fust tronco-cònic. Construïda a la manera tradicio­nal, de totxo vist, la base té un cert aspecte monumen­tal, de pedestal, amb requadres a les cares i motllures a la part inferior i superior, des d'on emergeix el fust, de totxo aplanti­llat. Sembla escapça­da.

Vapor Marcet, l'antiga fàbrica Marcet-Poal fou construïda entre 1914 i 1920. Els arquitectes Josep Mª Coll i Bacardí i Lluís Muncunill i Parellada van ser els constructors. Aquest edifici industrial té dues plantes, coberta a dues aigües i és cantoner. Es veu una utilitza­ció del totxo vist com a element bàsic de construcció i ornamen­tació, encara que d'una manera molt sòbria. Els fines­trals, d'arc rebaixat, s'agrupen de dos en dos separats per finíssims envans que semblen més mainells. Les façanes, molt planes, incorporen elements classicistes com cornises i frontó triangu­lar. Al costat d'aquesta nau hi ha un cos destinat a oficines que segueix el mateix esquema de façana, però que en l'aspecte ornamental s'enriqueix amb una sèrie d'elements de procedència modernista: apareixen finestrals en arc de mig punt, balcons i reixes amb formes arrodonides per la part inferior i ceràmica vidriada. Aquest cos s'aixeca sobre un sòcol de pedra, façana estucada i com a remat presenta una artística tortugada ceràmica que lliga amb la cornisa. A la planta pis hi ha un espai únic amb il·luminació zenital. L'estructura de la nau és a base de 3 crugies suportades per dues fileres de pilars de fosa entre els que se situen voltes atirantades de canó rebaixa­des. Ocupat actualment pel Col·legi Lanaspa, l'edifici, manté la tradició arquitectònica del totxo vist, típica en la indústria terrassen­ca. Al costat es troba l'antic magatzem Marcet, obra de Coll i Bacardí, que mostra solucions decoratives típiques del modernis­me. En aquest indret s'instal·là el 1833 la primera màquina de vapor de Terrassa, que fou la segona de tot Espanya.

Vapor Ventalló, data de 1897. L'autor és Lluís Muncu­nill. Consta d'una nau de dues plantes, coberta a dues aigües i construït de totxo arrebossat. A les façanes destaca el ritme de finestrals dobles, geminats mitjançant una fina columna de fosa a manera de mainell, que es repeteix a les dues plantes. L'estructura és a base de pilars de fosa, que suporten jàsseres metàl·liques transversals i voltes atirantades de canó rebaixat en PB i cavalls de fusta molt interes­sants a la coberta.