Cent anys d’expansió urbanística en convivència amb un
entorn natural i històric
La imatge del pont del Passeig i
l’avinguda Jacquard, després de la nevada del dia de Nadal de 1962, encara és
molt similar a la dels inicis de la urbanització del barri de Vallparadís –que
va prendre el nom de l’antic castell-cartoixa de Terrassa i dels terrenys de
jurisdicció reial, aleshores propietat de la família Mauri-; s’hi reconeixen
tres dels seus edificis més representatius.
Nevada del desembre de 1962. Autor: Fèlix Carol. Procedència:
Fons Fèlix Carol. AMAT
A finals del segle XIX s’havia
construït el pont de 112 metres trencant un dels límits naturals de la ciutat:
el torrent de Vallparadís que travessa Terrassa de nord a sud. Els primers
edificis a l’altra banda del pont, inaugurats el 1904, van ser: al fons,
l’Escola Industrial –on s’han cursat estudis de peritatges i enginyeries
industrials- i, ocupant gairebé tota la part dreta, el Vapor Sala –fàbrica
dedicada a la filatura d’estam-. El 1913 l’arquitecte municipal Josep Coll i
Bacardí (Barcelona 1878 – Terrassa 1917) hi projectà la construcció de la seva
residència familiar; la casa, a l’esquerra i aixecada a pocs metres de
distància de les restes del castell medieval, és un habitatge de notables
dimensions, voltat per un jardí. És de planta rectangular, format per la suma
de cossos d’alçades i formes diferents, el darrer dels quals va ser afegit a la
part posterior de la casa, el 1926. És el de més alçada, té forma de torre quadrangular
i una terrassa. Les façanes són arrebossades i esgrafiades amb motius florals;
destaquen el gablet que alberga amb una imatge de sant Josep, el patronímic de
l’arquitecte, i una finestra gòtica que prové d’edificis enderrocats de la Via
Laietana de Barcelona. La tanca del jardí, amb pilars decorats amb trencadís
ceràmic, cada un d’ells de color diferent, té unes reixes de ferro forjat de
regust modernista. A l’interior encara es conserva el terra original en
ceràmica de l’època i la teulada està formada per teules de ceràmica vidriada.
La prematura mort de Coll i Bacardí va provocar un canvi en la propietat de la
casa, en el seu ús i la pèrdua del nom originari. Ernest Baumann, un
representant de llanes suís, hi instal·là als anys vint la seva residència i el
seu despatx comercial, fins el 1963.
A finals dels anys quaranta
l’Ajuntament esdevenia propietari dels terrenys de la família Mauri, fet que va
conduir a la reconstrucció del castell-cartoixa. Durant la dècada dels
cinquanta, excavacions arqueològiques i treballs de restauració van convertir
el castell del s. XII en Museu Municipal d’Art (1959). Tres anys abans
s’inaugurava el Col·legi Major per allotjar als universitaris que arribaven de
tot l’Estat i de Llatinoamèrica; el solar que ocupa, davant l’edifici de
l’Escola Industrial, va ser cedit gratuïtament per l’Ajuntament. Avui, l’antic
torrent de Vallparadís s’ha convertit en el principal parc de la ciutat, un
gran espai verd pels terrassencs; la Casa Baumann allotja el servei municipal
de Joventut i Lleure; els edificis universitaris formen part del Campus
Terrassa de la UPC i el Vapor Sala ha donat pas a nous edificis universitaris i
a una de les futures estacions del metro del Vallès.
Publicat a: Frontissa, núm. 25. Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla
Catalana, juny 2013.
Llegit. No savia que la casa Baumann havia tingut un primer propietari.
ResponEliminaGràcies per seguir aquest blog!
Elimina