L'any 1995 l'Ajuntament de Terrassa editava un CD-ROM, Terrassa interactiva, en el qual hi vam col·laborar Xavier Marcet, Àngels Rodulfo i jo mateixa. Dirigit per Santi Rius i coordinat per Josep Rifà comptà amb nombroses aportacions de particulars i del Servei de Promoció Turística de l'Ajuntament i de l'Escola d'Arts Aplicades de Terrassa, entre d'altres institucions i particulars. Fa vint anys i, possiblement, poques còpies o ni una es poden obrir si no s'han digitalitzat a temps.
Entre els continguts que em van encarregar hi havia unes rutes turístiques que aniré desglossant i compartint aqui ja que encara conservo els textos.
RUTA MEDIEVAL (primera part)
Itinerari:
1.-
Carrer Gavatxons: Torre de la Muralla
2.-
Carrer Gavatxons-Carrer Cremat: Torre del Palau
3.- Plaça
de la Creu Gran: Creu de Terme
4.- Pont
de Sant Pere
5.- Plaça
de Mossèn Homs: Esglésies de Sant Pere
6.-
Carrer Salmeron: Castell-Cartoixa de Vallparadís
7.-
Carrer Serrano: Mas de la "Castlania"
Amb aquest itinerari farem un
recorregut pel patrimoni històric de l'època medieval que actualment es conserva
a la ciutat de Terrassa. No es coneixen restes materials del naixement de la
Vila de Terrassa com a tal fins el segle XIII, però es documentada l'existència
del "Terracium Castellum" des del segle IX. El nom de Terracium Castellum
(que més tard esdevindrà Terrassa) es troba citat per primera vegada en la
Carta Capitular que Carles el Calb va expedir l'any 844 a Tolosa del Llenguadoc
a favor dels habitants del castell de Terrassa de Barcelona.
El Castell de Terrassa va ser el
vertebrador administratiu, més que l'aglutinador demogràfic, d'una societat
pagesa que, cap a final del segle XII, va entrar de ple en el procés de feudalització.
Les petites unitats pageses, nascudes en el procés de repoblació dels segles
IX-X, van caient en l'òrbita del domini senyorial i la jerarquia comtal. Fins
a finals del segle XII el nucli poblacional creat al voltant del Castell de
Terrassa era de poca importància. No fou fins al segle XIII en què Terrassa esdevingué
una vila nascuda amb l'impuls del seu mercat i de la política comtal de
reforçar el poblament de les viles, per obtenir-ne un millor control polític i
tributari. En el cas de Terrassa la política de poblament reial queda ben
palesa en el privilegi atorgat per Jaume I, concedint a la vila la celebració
d'una fira anyal i l'obligació de ser pas obligat en el camí Barcelona-Manresa.
Elements que dinamitzaven el comerç i que pretenia evitar que les males
comunicacions aboquessin Terrassa a una mena de cul de sac geogràfic.
A partir del segle XII i com a
conseqüència de la política fiscal dels comtes-reis catalans, trobem un agrupament
humà concentrat que aglutinava part del poblament dispers dins la jurisdicció
del Castell de Terrassa. Aquest poblament estava ubicat dins d'una estructura
murada, constatada arqueològicament sobretot amb la localització de part del
fossat exterior i una torre quadrada que formava part de la muralla defensiva
de la vila conservada al mur nord del llindar entre els edificis núm. 17 i 19
de l'actual carrer dels Gavatxons (és la Torre
de la Muralla dels segles XIII-XIV. Considerem el segle XIII com la data de
construcció del recinte murat de la vila de Terrassa: muralla, torres, portes,
fossat, etc. Limitava amb els actuals carrers dels Gavatxons, a l'est; del
Vall, al sud; el Raval de Montserrat, al nord; i, a l'oest, el Portal de Sant
Roc. Les muralles eren de tàpia i amb una alçada de 4'66 m; les torres, també de
tàpia amb els angles amb carreus de pedra i de planta quadrangular; i el
fossat, a uns dos metres de la torre, paral.lel a la muralla, mesurava 5 m.
d'ample per 3'5 m. de profunditat i estigué obert fins a la seva inutilització
al s. XV-XVI, quan es cobrí i es començaren a construir edificacions al seu
damunt, que amb distintes remodelacions han arribat fins a nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada