Preservem la memòria

Enguany farà 75 anys de l'assassinat d'en Lluís Companys i el govern de la Generalitat ha declarat el dia 15 d'octubre -el dia en què fou afusellat el president de Catalunya- Dia Nacional en memòria de les víctimes de la Guerra Civil i les víctimes de la repressió de la dictadura franquista. Una iniciativa que necessitarà de la col·laboració de la societat civil ja que pretén donar visibilitat a vivències desconegudes fins ara, tant de particulars com d'entitats i/o institucions.
Tothom és hereu d'aquella guerra civil i dictadura posterior i tothom té un o més avantpassats que van patir, en major o menor mesura, aquells fets i el silenci que la por va convertir en un membre més de les famílies catalanes. El silenci -a casa meva- es va acabar el mateix dia de la mort del dictador. Tot i així, les vivències de l'avi Joan Campderrós Benet -les de la guerra i postguerra- van saltar una generació: no les va explicar mai a la meva mare, en canvi, una mica a contracor a mi em va parlar de la repressió a Terrassa, del front de la Sentiu de Sió, de com ferit en un genoll va arribar en tren a Terrassa camí de Barcelona, com va recular amb l'exèrcit republicà i va ser humiliat -com la resta de soldats- a l'arribada a Argelers, com en va fugir amb el seu amic Ignasi Freixa, el pas per l'Hospital militar de Saragossa on va ser testimoni dels maltractaments que patien les dones dels "rojos" i, finalment, la pèrdua de l'aval en mans de qui l'havia de lliurar a les autoritats.
Parlant amb altres familiars de republicans o franquistes ha estat habitual que siguin els néts els primers a conèixer aquestes vivències tan íntimes i doloroses. Els anys fan que el dolor sigui menys intens i se'n pugui parlar amb una certa serenitat. Més quan no se n'ha conservat cap record escrit o gràfic.
Hem de ser els néts els qui col·laborem amb aquesta iniciativa del Memorial Democràtic per homenatjar totes les persones anònimes que es van veure obligades a patir perquè un grup de militars, polítics i burgesos van creure que estaven en possessió de la veritat i que podien disposar de les vides dels altres.