Fotografia de Maria Bigordà extreta del llibre Maria Bigordà i Montmany, testimoni d'una època obscura. Publicat per l'Ajuntament de Terrassa, juny 2006.
El pare de la meva filla tenia un
cosí que treballava de viatjant a l’Anònima i ens venia a veure i deia:
-En ve una!. Madrid fa por!.
I va començar
A més quan vivia amb ell, vivia
al 22 de Juliol quasi cantonada amb el carrer dels Àngels, a l’altre cantó hi
ha el Condicionament i veies passar els trens plens de voluntaris que se n’anaven
al front… Em va afectar molt, a més vaig patir gana i les meves filles també.
Mare meva!. Allà al carrer Watt havia d’anar a veure si em tocava pa i a la
plaça a veure si podia aconseguir encara que fossin fulles de col.
Entrevista realitzada el 21 d’octubre
de 2005
Durant la guerra a Ullastrell no
es va agafar ningú, ni al senyor rector, que el van amagar. El dia 16 o 17 de
març van venir a buscar el pare… El pare va anar a parar a un camp de
concentració, no el van jutjar. El van detenir perquè era d’Esquerra
Republicana. Va ser molt dur.
Entrevista realitzada el 18 de
novembre de 2005
I a la presó de Terrassa hi vaig
estar fins el 10 de març del 40… el Dr. Palet va fer que em traslladessin al
carrer Molins 11 de Barcelona, a la presó de dones… era un convent de monges…
eren paüles com les monges d’aquí, de l’Asil Busquets, nosaltres vam tenir sort
amb les monges.
Entrevista realitzada el 21 d’octubre
de 2005
Aquestes entrevistes van ser un dels puntals que van permetre la redacció de la biografia de Maria Bigordà a qui haig d'agrair la total confiança que em va fer, la seva sinceritat i l'emoció amb la que recordava aquests fets i altres de més personals i durs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada