Els records de l'Anna Santamaria sobre la guerra civil i primera postguerra

Aquesta fotografia està treta de l'opucle biogràfic que l'Ajuntament de Terrassa dedicà a Anna Santamaria l'any 1995 i que encetà la sèrie de biografies "Terrassenques del segle XX". L'Anna va ser biografiada amb un segon opuscle de la col·lecció Homenatges i també es pot trobar la seva biografia a la viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Anna_Santamaria_i_Tusell

Vaig conèixer l'Anna quan em vaig encarregar de la redacció del primer opuscle citat i, més endavant, la vaig tornar a entrevistar per parlar de la guerra civil dins del projecte d'història oral del Centre d'Estudis Històrics de Terrassa "Memòria Terrassenca". La nostra relació no va acabar aqui i l'Anna va ser membre del consell assessor de llibre L'Abans. Terrassa recull gràfic, 1865-1965.
Anar a casa de l'Anna era anar a aprendre: d'història de Terrassa, de llengua, de política, d'excursionisme...

Del projecte "Memòria Terrassenca" que es pot consultar a l'Arxiu Històric de Terrassa:

I l’Àngel venia de La Barata corrent, aquest diumenge 19 de juliol, baixava de La Barata esparverat, vermell, suat i així que ens va trobar més amunt del burot, nosaltres saltàvem a corda per anar fins al trencall de Matadepera, em pregunta a veure si se “donde está mi padre”. Jo li vaig dir que “estaba a l’Imperial o al cafetín”.

…vèiem passar el cotxe fantasma que li deien, el cotxe fantasma amb gent a dintre i, de vegades, coneixíem la gent que anaven a matar. Jo vaig conèixer el Cinto Figueras.

Entrevista realitzada el 2 de juliol de 2002.

Quan pujaves al tren, si havia passat tal bombardeig a les set, i pujàvem al tren a les nou... sempre hi havia algú... bastanta gent va morir en bombardeigs, atrapada a Barcelona.

Entrevista realitzada el 2 de juliol de 2002.

Al Liceu Dalmau vam tenir una quantitat de gent que venia a aprendre francès que el professor de francès no hi va ser prou a temps; ens va haver de menester als que havíem estudiat francès per ajudar-lo a ensenyar, de tanta gent que ens venia, perquè ja es preparaven...

Entrevista realitzada el 9 de juliol de 2002.

Una barra, els forners ens en feien pagar deu duros, deu duros i jo et diré per fer una comparació que una teixidora de cal Lluís Ballbé i companyia cobrava cinquanta pessetes la setmana, per fer anar un teler… i les urdidores en cobraven trenta-nou, trenta-set o trenta-nou a la setmana i un pa, que es menja en un instant, cinquanta pessetes. Va ser horrorós.

Entrevista realitzada el 9 de juliol de 2002.