Dia Nacional en Memòria de les víctimes de la Guerra Civil i les víctimes de la repressió franquista

Ahir, coincidint amb el 75è aniversari de l'afusellament del president de la Generalitat Lluís Companys i Jover, es va commemorar per primera vegada El Dia Nacional en Memòria de les víctimes de la Guerra Civil i les víctimes de la repressió franquista. A Terrassa durant l'acte institucional es va inaugurar l'exposició Psst... passa-ho. La lluita per la democràcia a Catalunya (1939-1975) una mostra que es pot visitar a l'Arxiu Municipal de la ciutat (carrer del Pantà, 20 baixos).

La guerra civil i la postguerra no han estat de les temàtiques més estudiades per mi però no em són desconegudes. En diversos moments de la meva carrera professional les he hagut d'estudiar i analitzar -gairebé sempre des de la metodologia de la història oral-. Dos projectes diferents em van conduir a conèixer a dues dones que em van colpir profundament.
Quan des del Centre d'Estudis Històrics de Terrassa es va produir el projecte "Memòria Terrassenca" vaig tenir el goig d'entrevistar a l'Anna Santamaria i Tusell (1920-2013) a qui havia conegut anteriorment perquè vaig rebre l'encàrrec de redactar un opuscle biogràfic que la Regidoria de la Dona de l'Ajuntament de Terrassa impulsava com a homenatge. L'Anna va compartir amb mi els seus records "de guerra". Les vivències d'una joveneta de 16 anys que, durant aquell període, va ser universitària i s'inicià en el món laboral.
Més endavant i, també, de la mà del Centre d'Estudis Històrics vaig rebre l'encàrrec de redactar la biografia de Maria Bigordà i Montmany (1916-2009), mercès a un nou conveni amb la Regidoria de la Dona de Terrassa. La Maria hi va col·laborar sense reserves des del primer moment i vaig realitzar tres entrevistes amb ella i una amb ella i la seva filla Carmen. Tot i tenir gairebé la mateixa edat que l'Anna, la Maria ja era casada durant la guerra, va perdre la seva filla petita, es va separar del marit i, durant la postguerra, va ser empresonada i desterrada a la presó de Las Ventas de Madrid.
Recordo perfectament, encara ara, fragments de les converses que vaig tenir amb cada una d'elles. Els cercaré i en publicaré alguns en una propera entrada perquè, penso, poden ser una mostra de com els mateixos esdeveniments polítics (històrics posteriorment) són viscuts amb intensitat i passió però interpretats de forma diversa pels testimonis directes -víctimes de la guerra civil, en aquest cas- segons les seves respectives ideologies i procedències.  De la mateixa manera que són reinterpretats pels professionals de la història i, també, pels lectors.