dissabte, 9 de gener de 2016

Estor de la Casa Alegre. Merlet, núm. 24. Any 2005

Entre la roba de la llar de la casa Alegre es va trobar un estor de cotó i tul (MdT 23766). De color cru, és de forma rectangular i a la part superior té tres anelles metàl·liques en torsió cosides i marques d’altres sis que no es conserven. A la zona medial hi ha cosit un rectangle de tul amb les lletres CИT i a sota AIT brodades, també hi ha un estrip sobre la T. A la part inferior aquest estor té sis fistons amb passamaneria de serrell i borles allargades. Les seves mides són: 152 x 57 x 1,5 cm. i corresponen a les de la finestra del despatx d’en Francesc Alegre i Roig, l’amo de la casa.
La peça ens condueix a l’època de la guerra civil. Ens fa pensar que la Casa Alegre, durant els tres anys de conflicte, va tenir un protagonisme relacionat amb els esdeveniments polítics que vivia la ciutat i el país.
Durant els primers dies de la guerra la Casa Alegre va ser incautada pels membres del POUM que havien previst convertir-la en un ateneu per celebrar-hi conferències i instal·lar-hi una biblioteca pública. Finalment el POUM va crear amb aquesta finalitat l’Institut Maurín però just al davant de la Casa Alegre, a la residència del pintor Joaquim Vancells. Es desconeix l’ús que es féu de la casa durant aquells primers mesos però, als seus jardins hi havia un local on s’hi instal·là una impremta –Octubre- i el despatx de redacció del diari Front, l’òrgan d’expressió del POUM, que apareixia per primera vegada el 30 d’octubre de 1936.
A finals de maig de 1937, després de la persecució política a la que fou sotmès el POUM, la policia clausurava tots els seus locals: l’ex Red Room, l’ex Centre Social, la casa Vancells i, naturalment, la Casa Alegre. El 19 de juny se suspenia la publicació de Front i també era incautada la impremta. Durant uns mesos la casa restà tancada.

Però el curs de la guerra era tan desfavorable que l’Hospital no podia allotjar a tots els ferits que eren portats a Terrassa. El març de 1938 els soldats d’un dels trens provinent del Front d’Aragó eren hospitalitzats a la Casa Alegre; el 9 d’abril la sindical CNT prenia possessió de la casa. És en aquell moment que es van brodar a l’estor les sigles CИT-AIT i que es tornà a penjar a la façana principal de la casa. Tot fa suposar que la Casa Alegre es mantingué com a Hospital fins l’acabament de la guerra ja que els edificis terrassencs que foren utilitzats, total o parcialment, per hospitalitzar ferits van ser els següents: el Gran Casino, el Casino del Comerç, el Condicionament, el Cercle Egarenc i Amics de les Arts. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada