Les cases barates d'en Maurí a Terrassa interactiva. Ajuntament de Terrassa, 1995.

     Les cases d'en Maurí: La llicència d'obres és de 1859. El seu autor va ser Jacint Matalonga. És un conjunt de cases seriades entre mitgeres, de coberta unificada a dues vessants, planta baixa i pis. Es va seguir l'estructura de "casal" tradicional a Terrassa. La façana és estreta (4 ó 5 m.), però la gran profundi­tat permet l'eixida posterior. De composició molt simple, presenten a la planta baixa portal d'arc rebaixat i finestra amb reixa. Al pis, balcó sobre el portal amb barana de ferro de barrots llisos. De vegades apareix una finestra a un costat. La seva pròpia tipologia, la seva situació i el seu caràcter seriat que no ha sofert pràcticament modificacions, el fa un conjunt urbà de força interès, malgrat l'escàs valor artístic.

Es pot trobar més informació sobre aquestes cases a: 

www.poblesdecatalunya.cat

recordsdeterrassa.wordpress.com

ca.wikipedia.org

arxiumunicipal.terrassa.cat/biblioteca/Terrassa-historials-i-efemerides.pdf

invarquit.cultura.gencat.cat

joaquimverdaguer.blogspot.com.es/2015/10/masia-de-can-marsans-els-mauri.html

modernistespuntcom.blogspot.com.es/p/terrassa.html

Miquel Solé i Sanabra. Preservació o desaparició del patrimoni. Una reflexió constructiva a: TERME núm. 10. Novembre, 1995 (www.raco.cat)

Els Magatzems dels voltants de carrer del Nord: Font Batallé, Aymerich, Amat i Jover, Torras, Corcoy i Institut Industrial dins Terrassa interactiva, Ajuntament de Terrassa, 1995

Autor: Rafael Aróztegui

Magatzem Font Batallé. És de 1910. L'autor va ser Melcior Viñals i Muñoz. És un edifici cantoner, de dues plantes, que ha sofert modificacions i, actualment, és la seu de les oficines d’una entitat bancària. La façana s'ordena segons uns eixos verticals i horitzontals que venen marcats per la forma del solar i per la disposició de les finestres, separades tan sols per pilastres, ocupant quasi la totalitat del mur. Es conserven dos balcons, un rodó a la cantonada, que contrasta amb la línia recta predominant i una balconada al damunt de l'entrada principal que serveix d'eixida de la galeria corresponent.

Magatzem Aymerich, Amat i Jover, conegut també com a magatzem Farnés. Avui dia és la seu de l'Arxiu Tobella. El 1899 és va construir el magatzem Alegre i, de 1904 a 1905, el magatzem Aymerich, Amat i Jover. L'autor fou Lluís Muncunill. És un edifici format per dos antics magatzems, l'Alegre amb façana al carrer Sant Llorenç i l'altre a la placeta de Saragossa que comuniquen entre si, formant un sol espai i amb l'única separació d'un envà amb una porta. El magatzem Alegre consta de planta baixa i pis, té una estructura de pilars de fosa i bigues de ferro, coberta amb quatre voltes de maó atirantades i claraboia zenital. El magatzem Farnés, és l'exemple representatiu de l'adaptació de la tipologia clàssica de "casal" a un edifici de tipus industrial, consta de planta baixa i dos pisos. La façana és simètrica, d'esquema vertical, que s'accentua per la forma de les obertures, de grans arcs pa­rabòlics que van lligant en sentit ascendent fins a rematar en uns gablets escalonats primer i en arc al coronament. La planta baixa presenta dos arcs parabòlics amb relleus de pedra arenisca. La planta primera té balconada de ferro i perfils motllurats de ciment als arcs. La superior presenta el mateix esquema, però amb balcons. Aquesta obra forma part del conjunt de construccions modernistes de Muncunill de major influència gaudinista. Els dos magatzems formen actualment un sol edifici dividit en dues zones per una escala monumental. L'accés des del segon al tercer pis es fa mitjançant una escala de cargol. L'equipament interior estava tractat fins a l'últim detall. Tant la fusteria com els treballs de forja de la barana i poms de portes són una autèntica obra d'artesania.

Autor: Rafael Aróztegui

 Procedència: ca.wikipedia.org

Magatzem Torras és conegut com a Cal sastre d'Olesa. Va ser construït el 1914. D'estil modernista, el seu autor fou Melcior Viñals. És un edifici situat a l'entroncament de dos carrers i amb una mitgera. De planta quasi triangular, consta de planta baixa i pis. L'edifici, resolt en cantonada, presenta dos cossos horitzontals diferenciats per la gran balconada del primer pis que recorre tota la façana. Les obertures de la planta baixa han estat reforma­des, mantenint la sanefa de trencadís que separa els aparadors de l'entresolat. Les obertures del primer pis conserven tota la decoració original, amb guardapols i relleus en brancals. L'edifici és acabat amb un gran ènfasi en cantonada, amb un gablet motllutat i flanquejat per dos pinacles. La resta de la decoració segueix el mateix tractament, en cornises, motllures, gablets laterals i decoració superposada de procedència modernista. El tractament de la façana és en estuc dibuixat amb línies de carreus.

Procedència: ca.wikipedia.org

Magatzem Corcoy. És de començaments del segle XX. El seu autor va ser Melcior Viñals. Ens trobem amb un habitatge unifamiliar entre mitgeres de planta baixa i un cos central més elevat que dóna lloc a un altre pis. Els elements de façana presenten una disposició simètrica, amb la porta d'entrada al mig i una finestra vertical a cada costat. A sobre la porta s'obre una altra finestra que dóna accés al pis superior. Dins la senzillesa de l'edifici, l'element que el caracteritza ve donat per les formes de les finestres en arcs de ferradura, els remats modernistes i l'acurat acabament en cornises i baranes.

Magatzem Corcoy abans de la seva recent restauració. Procedència: ca.wikipedia.org

Detall de la cúpula de l'antic magatzem Freixa i Sans a dalt i façana sota aquestes línies. Procedència: ca.wikipedia.org

Institut Industrial (antic magatzem Freixa i Sans). Va ser construït entre els anys 1893 i 1894. És un edifici d'estil arquitectònic eclèctic. Els seus autors van ser Joan Trais, Baltasar Gorina i Vicenç Aymerich. És un antic magatzem que destaca de la resta dels magatzems indus­trials de Terrassa per la seva tipologia i caràcter monumental. Es tracta d'un edifici voltat de jardí amb façana a quatre carrers. El conjunt està clos per una tanca de pedra i reixa de ferro. L'edifici és de planta quadrada, amb quatre cossos rectangulars perimetrals disposats al voltant d'un gran espai central cobert amb una cúpula vuitavada d'il·luminació zenital mitjançant una llanterna a una alçada de 14 metres. La façana principal és simètrica, amb un cos central que sobresurt en alçada i que dóna lloc al vestíbul cobert amb una volta de canó ornada amb cassetons. El 1893 el terrassenc Pasqual Sala i Sallés féu construir l'edifici, per a instal·lar-hi un magatzem de panyos; el 1900 comprà l'edifici la casa Freixa i Sans com a seu del magatzem. Des de 1952 allotja l'Institut Industrial de Terrassa, per la qual cosa els seus interiors van ser adaptats al canvi d'ús i remodelats en part.

Els vapors del carrer de La Rasa. Terrassa interactiva. Ajuntament de Terrassa, 1995

El Vapor Amat, conegut també per naus de Ca l'Izard i CATEX. L'origen d'aquest vapor es remunta al 1833. El 1876 es va fer una reforma i la construcció de les naus és de l'any 1921. L'autor de les naus va ser Lluís Muncunill i Joan Baca i Reixach féu l'acabament de les obres. Ens trobem davant d'una nau subdivi­dida longitu­dinalment en dues crugies, separades per pilars de fosa, amb voltes de quatre punts tirantades de maó de pla, que es reflexen a l'exterior en un ritme de volums semi-esfèrics, rematats per torrents de ventilació. Tot l'edifici és bastit en obra de totxo massís i respon als corrents modernistes de l'època. És excepcional el tractament donat a les teulades, que proporcionen llum zenital i respiració a través d'un sistema de cúpules a l'antiga sala de tints. Després d'anys d'abandó, el 1986 es va inaugurar la Sala Muncunill, fruit de la remodelació de la nau dedicada als tints. Davant de la nau i alineada al carrer, ha estat urbanitzada i enjardinada una plaça de nou disseny on s'ha mantingut l'antiga xemeneia del vapor. L'autor de l'obra és Francesc Bacardit i Segués. 

La xemeneia de l'Izard, que és com se la coneix, està formada per una base quadrada i un fust tronco-cònic. Construïda a la manera tradicio­nal, de totxo vist, la base té un cert aspecte monumen­tal, de pedestal, amb requadres a les cares i motllures a la part inferior i superior, des d'on emergeix el fust, de totxo aplanti­llat. Sembla escapça­da.

Vapor Marcet, l'antiga fàbrica Marcet-Poal fou construïda entre 1914 i 1920. Els arquitectes Josep Mª Coll i Bacardí i Lluís Muncunill i Parellada van ser els constructors. Aquest edifici industrial té dues plantes, coberta a dues aigües i és cantoner. Es veu una utilitza­ció del totxo vist com a element bàsic de construcció i ornamen­tació, encara que d'una manera molt sòbria. Els fines­trals, d'arc rebaixat, s'agrupen de dos en dos separats per finíssims envans que semblen més mainells. Les façanes, molt planes, incorporen elements classicistes com cornises i frontó triangu­lar. Al costat d'aquesta nau hi ha un cos destinat a oficines que segueix el mateix esquema de façana, però que en l'aspecte ornamental s'enriqueix amb una sèrie d'elements de procedència modernista: apareixen finestrals en arc de mig punt, balcons i reixes amb formes arrodonides per la part inferior i ceràmica vidriada. Aquest cos s'aixeca sobre un sòcol de pedra, façana estucada i com a remat presenta una artística tortugada ceràmica que lliga amb la cornisa. A la planta pis hi ha un espai únic amb il·luminació zenital. L'estructura de la nau és a base de 3 crugies suportades per dues fileres de pilars de fosa entre els que se situen voltes atirantades de canó rebaixa­des. Ocupat actualment pel Col·legi Lanaspa, l'edifici, manté la tradició arquitectònica del totxo vist, típica en la indústria terrassen­ca. Al costat es troba l'antic magatzem Marcet, obra de Coll i Bacardí, que mostra solucions decoratives típiques del modernis­me. En aquest indret s'instal·là el 1833 la primera màquina de vapor de Terrassa, que fou la segona de tot Espanya.

Vapor Ventalló, data de 1897. L'autor és Lluís Muncu­nill. Consta d'una nau de dues plantes, coberta a dues aigües i construït de totxo arrebossat. A les façanes destaca el ritme de finestrals dobles, geminats mitjançant una fina columna de fosa a manera de mainell, que es repeteix a les dues plantes. L'estructura és a base de pilars de fosa, que suporten jàsseres metàl·liques transversals i voltes atirantades de canó rebaixat en PB i cavalls de fusta molt interes­sants a la coberta.

30 TERMES

Avui m’ha arribat la invitació per assistir a la presentació del número 30 de la revista TERME –acte que se celebrarà el proper 16 de desembre a l’Arxiu Històric de Terrassa i Comarcal del Vallès Occidental, a partir de les set de la tarda-.

Des d’aquell primer número, aparegut l’any 1986 i dedicat a la guerra civil a Terrassa, TERME ha fet un llarg camí posant a l’abast tant dels professionals de la història i les ciències socials  com de totes les persones interessades en la història local, molts de coneixements sobre el nostre passat comú. Ho ha fet d’una manera científica però amb un toc divulgatiu que la converteix en una publicació de lectura fàcil per les persones afeccionades a la història i imprescindible per tothom qui vulgui iniciar un treball de recerca acadèmic.

Portada del número 29 publicat el desembre de 2014

TERME va ser introduïda fa cinc anys al repositori RACO –Revistes Catalanes d’Accés Obert- i, a partir d’aquest moment, va donar un gran salt quantitatiu pel que fa a la difusió.  Les estadístiques així ens ho indiquen: les consultes rebudes per la revista no han parat de créixer (el 2011: 11.367; el 2012: 12.271; el 2013: 16.668; el 2014: 15.632 i aquest 2015, 28.165 fins el dia 29 d’octubre). Entre les revistes editades per centres i instituts d’estudis es troba sempre dins les vint més consultades.

Fa un any també va ser classificada per Carhus Plus+ (un sistema de classificació de revistes científiques dels àmbits de les ciències socials i humanitats) com a revista de nivell C.   

No és fàcil que des d’una entitat petita com un centre d’estudis i un arxiu es pugui treballar intensament per treure cada any al carrer una revista i, molt menys, que la qualitat d’aquesta sigui reconeguda per experts. El Centre d’Estudis Històrics de Terrassa i l’Arxiu Històric de Terrassa han treballat sempre conjuntament –i es continua treballant- per aconseguir que TERME sigui un referent historiogràfic. Ens hem de felicitar de tenir aquesta publicació a Terrassa i hem de felicitar-nos tots plegats per aquesta continuïtat que ens permet gaudir de 30 números de bona història.

Podeu trobar la revista a la Biblioteca Central de Terrassa i en format digital a: www.raco.cat

De: Terrassa interactiva. Ajuntament de Terrassa 1995, la primera entrada de la ruta tèxtil

Al final del primer terç del segle XIX, Catalunya inicià un procés d'industrialització que la diferenciaria de les altres regions que l'envoltaven. Des del començament, Terrassa fou un dels centres en el qual es construïren les fàbriques que tenien com a característica principal que una màquina de vapor les feia funcionar. Per aquest motiu se les anomenava "vapors". Els edificis industrials eren unes naus allargades anomenades quadres. Alguns diuen que aquest nom prové de quan funcionaven amb animals. La característica principal d'aquestes ciutats catalanes que les diferenciava de les que existien en altres països industrials, com Anglaterra, és que a la trama urbana es barrejaven l'habitat­ge i les indústries. Fins i tot es poden trobar alguns vapors en què la casa de l'industrial és al costat de la fàbrica com és el cas del vapor Ros. A més dels edificis fabrils, es poden trobar magnífiques residències d'industrials, com la Masia Freixa o la Casa Alegre, i, relativament a la vora, un conjunt de cases, totes iguals, destinades als obrers, com les cases barates d'en Maurí. Es poden veure, també, els edificis dels antics magatzems on hi havia l'administració i la venda del gènere de les diverses indústries. Han subsistit els edificis d'algunes institucions de la burgesia local, com el Banc de Terrassa, el Casino i el Teatre Principal.

            L'arquitectura industrial modernista va aparèixer a finals del segle XIX i principis del XX. A Catalunya van haver-hi nombrosos arquitec­tes renovadors i progressistes, propers a les tendències europees nascudes al voltant de l'Art Nouveau. La figura d'Antoni Gaudí és la principal d'aquest moviment, mentre que Lluís Muncunill destaca també com a arquitecte original i innovador, amb una personalitat molt marcada.

1.- Rambla d'Egara: Fàbrica Aymerich, Amat i Jover

            Vapor Aymerich, Amat i Jover. L'edifici, obra de l'arquitec­te Lluís Muncunill, es va construir entre 1907 i 1909. Destaca per la seva gran nau de més de 10.000 metres quadrats, coberta amb voltes catalanes. Consta de dos cossos i la façana, amb dependències adjacents que formen l'accés i el clos del recinte. En el mur Sud es troba adossada la dependència destinada a la màquina de vapor, amb un cos central sobresortint dels dos laterals i ocupant un lloc privilegiat enfront del portal principal d'accés a la Rambla d'Egara, amb la xemeneia a modus de fita. Xemeneia que consta de base en forma vuitavada amb arcuacions i motllures, amb un pas interior de 2'30 m. Té uns 35 m. d'alçada. La construc­ció és en totxo vist aplantillat. Hi ha un coronament amb collarins de diferents amplades, amb dues fileres de ceràmica esmaltada. La seva verticalitat és correcta. L'edifici de la sala de màquines és de planta rectangular i de grans proporcions, despertant el seu interès en el tracta­ment de les cobertes i claraboies. Aquestes reben la llum per 90 obertures de 2*4 m. La coberta adopta la clàssica disposició de dents de serra, però amb voltes a la catalana de generatriu circular i directriu sinuosa i recolzades damunt d'arcs i columnes de ferro fos. Tot l'edifici es bastit amb totxo vist. La façana de la Rambla d'Egara en totxo vist i decoració endauada, consta d'un atri cobert amb volta a la catalana i dos pabellons laterals i longitudinals que acullen dependències subsidàries.

40 anys després... bibliografia local sobre el franquisme

Aquests dies que tant es recorda la mort del dictador no seré jo qui en faci una altra anàlisi perquè poc podria afegir al que estan dient historiadors de prestigi que han estudiat al personatge i l'època. Busqueu per les xarxes socials les opinions de Just Serna, Julián Casanova, Ángel Viñas, Borja de Riquer o Paul Preston -per cert, alguns d'ells tenen llibres acabats de sortir al carrer que aporten novetats al que fins ara se sabia de Franco-. Aprofiteu també els documentals que es programin a les diferents televisions per conèixer més el període o per recordar: ahir vespre al Canal33 es va repetir el magnífic documental "Avi, et treuré d'aqui", dedicat al vergonyós monument funerari de El Valle de los Caídos.

La meva entrada d'avui té per finalitat recordar que els investigadors i investigadores de la ciutat hem treballat el període i als arxius i biblioteques de Terrassa hi podeu consultar un seguit d'obres si us ve de gust.
-obres generalistes:
Història de Terrassa (1987). Dir.: Xavier Marcet. Ajuntament de Terrassa.
Terrassa segle XX (1993). Dir.: Xavier Marcet. Diario de Terrassa.
-específiques del període:
Els anys foscos de la postguerra, Terrassa 1939-1945 (1999). Xavier Marcet. Fundació Torre del Palau.
Combat per la llibertat. Memòria de la lluita antifranquista a Terrassa, 1939-1979. (2007). José Luis Lacueva, Manel Màrquez, Lourdes Plans. Fundació Torre del Palau.
L'aiguat del 1962, 50 anys després (2012). Coor.: Lourdes Plans. Fundació Torre del Palau.
La riuada de 1962 (2012). Jaume Valls. Ajuntament de Terrassa.
-biografies:
Lluís G. Ventalló i Vergés, 1903-1980 (2005). Mariona Vigués. Fundació Torre del Palau.
Ignàsia Mirosa i Bohigas. Un camí de la por a la solidaritat (2006). Montse Escudé. Josep Palau. Ajuntament de Terrassa.
Maria Bigordà i Montmany, testimoni d'una època obscura (2006). Lourdes Plans. Ajuntament de Terrassa.

Aquesta relació és la mostra que considero més significativa de les publicacions que analitzen el franquisme a Terrassa però hi ha altres referències bibliogràfiques que també aporten elements valuosos -històries de les institucions locals, per exemple-, articles, el fons d'història oral que es pot consultar a l'Arxiu Històric de Terrassa.

Només cal desitjar que els propers anys apareguin més fons historiogràfics que permetin nous estudis i, en conseqüència, més coneixement sobre aquesta llarga etapa del segle XX.

Ruta Medieval -darrera entrada-. Terrassa interactiva. Ajuntament de Terrassa, 1995

Itinerari:

1.- Carrer Gavatxons: Torre de la Muralla

2.- Carrer Gavatxons-Carrer Cremat: Torre del Palau

3.- Plaça de Mossèn Homs: Esglésies de Sant Pere

4.- Carrer Salmeron: Castell-Cartoixa de Vallparadís

5.- Carrer Serrano: Mas de la "Castlania" 

                           

            Mas de la "Castlania" (Cal Canela). Antiga casa pairal, actualment entre mitgeres degut a l'obertura del carrer que féu desaparèixer una part de la casa i una altra restà amagada per afegits posteriors. Conserva el barri al davant, separat del carrer per una tanca d'obra. La façana conserva la tipologia de mas català. Dels elements nobles de la façana que s'han pogut salvar hi ha el portal adovellat de mig punt, amb escultures figuratives a la clau de les dovelles i un escut i un altre relleu a cada banda de la clau. Conserva també una finestra gòtica al damunt de la porta, en forma d'arc conopial decorat amb cresteries de pedra i amb unes interessants impostes esculpides amb uns dracs que lluiten contra d'altres animals. A la clau de la porta es pot apreciar la figura d'un home amb una espasa matant un drac i sostenint unes balances amb l'altra mà. Aquest casal era l'edifici més interessant dels que formaven part de la Quadra de Vallpara­dís, exceptuant el propi Castell-Cartoixa. Hi ha re­ferències de què cap el 1875 el casal mantenia la seva integritat, però l'incendi del 5 d'octubre de 1885 el deixà molt malmès, especial­ment la torre circular que dominava el Vallpara­dís, enrunada conjunta­ment amb una part del casal en obrir el carrer Serrano. La casa fou construida, entre 1319 i 1323 per ordre de Na Blanca de Centelles.

Més informació a:

http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=5754

https://ca.wikipedia.org/wiki/Torre_de_la_Castlania

http://joaquimverdaguer.blogspot.com.es/2013/01/mas-de-la-castlania_30.html