Al final del primer terç del segle XIX, Catalunya
inicià un procés d'industrialització que la diferenciaria de les altres regions
que l'envoltaven. Des del començament, Terrassa fou un dels centres en el qual
es construïren les fàbriques que tenien com a característica principal que una
màquina de vapor les feia funcionar. Per aquest motiu se les anomenava
"vapors". Els edificis industrials eren unes naus allargades
anomenades quadres. Alguns diuen que aquest nom prové de quan funcionaven amb
animals. La característica principal d'aquestes ciutats catalanes que les
diferenciava de les que existien en altres països industrials, com Anglaterra,
és que a la trama urbana es barrejaven l'habitatge i les indústries. Fins i
tot es poden trobar alguns vapors en què la casa de l'industrial és al costat
de la fàbrica com és el cas del vapor Ros. A més dels edificis fabrils, es
poden trobar magnífiques residències d'industrials, com la Masia Freixa o la
Casa Alegre, i, relativament a la vora, un conjunt de cases, totes iguals,
destinades als obrers, com les cases barates d'en Maurí. Es poden veure, també,
els edificis dels antics magatzems on hi havia l'administració i la venda del
gènere de les diverses indústries. Han subsistit els edificis d'algunes
institucions de la burgesia local, com el Banc de Terrassa, el Casino i el
Teatre Principal.
L'arquitectura
industrial modernista va aparèixer a finals del segle XIX i principis del XX. A
Catalunya van haver-hi nombrosos arquitectes renovadors i progressistes,
propers a les tendències europees nascudes al voltant de l'Art Nouveau. La
figura d'Antoni Gaudí és la principal d'aquest moviment, mentre que Lluís
Muncunill destaca també com a arquitecte original i innovador, amb una personalitat
molt marcada.
1.- Rambla d'Egara: Fàbrica Aymerich, Amat i Jover
Vapor
Aymerich, Amat i Jover. L'edifici, obra de l'arquitecte
Lluís Muncunill, es va construir entre 1907 i 1909. Destaca per la seva gran
nau de més de 10.000 metres quadrats, coberta amb voltes catalanes. Consta de
dos cossos i la façana, amb dependències adjacents que formen l'accés i el clos
del recinte. En el mur Sud es troba adossada la dependència destinada a la
màquina de vapor, amb un cos central sobresortint dels dos laterals i ocupant
un lloc privilegiat enfront del portal principal d'accés a la Rambla d'Egara,
amb la xemeneia a modus de fita. Xemeneia que consta de base en forma vuitavada
amb arcuacions i motllures, amb un pas interior de 2'30 m. Té uns 35 m.
d'alçada. La construcció és en totxo vist aplantillat. Hi ha un coronament amb
collarins de diferents amplades, amb dues fileres de ceràmica esmaltada. La
seva verticalitat és correcta. L'edifici de la sala de màquines és de planta
rectangular i de grans proporcions, despertant el seu interès en el tractament
de les cobertes i claraboies. Aquestes reben la llum per 90 obertures de 2*4 m.
La coberta adopta la clàssica disposició de dents de serra, però amb voltes a
la catalana de generatriu circular i directriu sinuosa i recolzades damunt
d'arcs i columnes de ferro fos. Tot l'edifici es bastit amb totxo vist. La
façana de la Rambla d'Egara en totxo vist i decoració endauada, consta d'un
atri cobert amb volta a la catalana i dos pabellons laterals i longitudinals
que acullen dependències subsidàries.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada