El Social del curs "Societat i Institucions..."

Els orígens del Centre Social cal buscar-los en la fundació de la Joventut Catòlica, el maig de 1878, sota l’impuls del prior del Sant Esperit Heribert Font, que va creure que era necessari fundar una entitat de seglars per a fomentar la religió catòlica.

Els membres de la Joventut Catòlica organitzaven tot tipus d’activitats socials i s’encarregaven de la catequesi parroquial i de les escoles nocturnes gratuïtes per a obrers.

Les principals activitats dels primers anys van ser les excursions.

A partir dels anys 80 la Joventut Catòlica va començar a organitzar vetllades literàries i musicals, a més, de les anteriors i als 90 va aparèixer la secció de teatre.

Font: recordsdeterrassa.wordpress.com

Sala de Cinema del Centre Social Catòlic

Els seus membres representaren per primera vegada a Terrassa l’obra Los pastorcillos en Belén, l’any 1902 i el 1921 es començaren a representar Els Pastorets de Josep M. Folch i Torres.

Les activitats es van  diversificar amb:

-creació de la secció de teatre infantil

-inici de l’organització de les Cavalcades de Reis

-projecció de les primeres pel·lícules i creació de la secció fotogràfica

-secció d’escacs i d’esports

-cursets i conferències

El període de la república i de la guerra civil va ser complicat pel Social. A partir de 1939 es tornà a organitzar la catequesi. Pel que fa a les seccions: l’esportiva i la teatral van ser les primeres a funcionar de nou. Aquell any ja es representaren Los pastorcillos en Belén i el 1941, s’aconseguí el permís per simultanejar aquesta obra amb Els Pastorets.

La Cavalcada de Reis no va tornar a anar a càrrec dels membres del Centre Social fins l’any 1952 malgrat que als anys 40 s’havien anat recuperant totes les seccions de l’etapa anterior –des de les lúdiques a les de caràcter formatiu- i l’entitat gaudia d’un gran actiu per la quantitat de socis joves que aglutinava a través d’Acció Catòlica.

Es creà l’Agrupació de Pessebristes encarregada de construir el pessebre i, encara que, les activitats religioses eren les predominants s’inicià la celebració de les revetlles d’estiu.

Quan, a finals de 1951, el Social rebé l’encàrrec de tornar a organitzar la cavalcada de Reis, Joaquim Puigbò i Ermenter Cima van idear el personatge del patge Xiu-Xiu que, a partir del 27 de desembre, recollia les cartes dels nens i els parlava en emissions radiofòniques.

Durant la dècada dels 50 es va fundar una nova secció de joves que organitzaren activitats diferents de les d’Acció Catòlica.

Es començà la construcció de la pista poliesportiva i s’acollí l’Esbart Vallparadís . 

El 1960 s’inaugurà El Socialet on se celebraren destacades jornades de cinema i per on

passaren tots els escolars de la ciutat durant una bona colla d’anys.

Bibliografia:

El Grup Excursionista La Mola del curs "Societat i Institucions..."

Es va fundar el 1924 i el formaven majoritàriament membres de la classe treballadora. Els fundadors van ser simpatitzants de l’excursionisme que desitjaven propagar l’activitat excursionista i formar esportistes en aquesta pràctica.

Com que els recursos eren migrats les excursions eren de breu durada i sense allunyar-se gaire de Terrassa.

Les excursions dels membres del grup van adquirir caràcter estable ja que es repetien cada any per celebrar els aniversaris de l’entitat o quan es pujava a Sant Llorenç per retre homenatge a la natura.

A l’inici dels anys trenta l’entitat va decidir que es procuraria programar cada any dues o tres excursions a llocs una mica més allunyats com ara Núria, els Pirineus orientals i el sud de França.

S’havien creat diverses seccions:

-d’atletisme

-càmping

-infantil

-femenina

Amb la creació de la secció atlètica es va celebrar la I Travessia de La Mola i es va organitzar el I Gran Premi de Terrassa de marxa.

La creació de la secció de càmping es feia en resposta a la vida urbana. Amb aquesta pràctica es compensaven les hores de treball a les fàbriques.

Es van organitzar conferències de geologia, prehistòria i altres matèries; es va convocar un concurs de plànols i guies d’excursions, es va organitzar una exposició de postals i es crear un incipient museu.

La guerra civil va estroncar la trajectòria d’aquesta associació excursionista.

El Centre Excursionista de Terrassa. Del curs "Societat i institucions" impartit al Club 60 d'Unnim, juny 2011

L’excursionisme es gestà a finals del segle XIX de la mà de personalitats com Josep Soler i Palet, Domènec Palet i Barba, Joan Cadevall i Diars, Eugeni Ferrer i Dalmau i Àngel Sallent i Gotés, entre d’altres, els quals des de l’interès científic, artístic, cultural i patriòtic, havien iniciat l’activitat excursionista orientada vers una tasca científica, tal com s’estava fent al Centre Excursionista de Catalunya.

El Centre Excursionista de Terrass es va constituir formalment el setembre de 1910 sota la presidència d’Eduard Giralt Esmerats i es va domiciliar a la seu del Grup Esperantista Lumon.

Els objectius que es marcaven eren l’excursionisme col·lectiu i particular, la programació de conferències i d’activitats culturals relacionades amb l’excursionisme. Cada cap de setmana es feia una sortida i es van iniciar lliçons a càrrec de Domènec Palet i Barba i de Daniel Blanxart i Pedrals. Es van fer sortides a Sant Pere de Terrassa, a les ruïnes d’Empúries, es va participar al Congrés Excursionista i, aquest interès pel patrimoni, va contribuir a que s’impulsés la campanya per a salvar l’altar major barroc de l’església del Sant Esperit.

Dues de les activitats que més caliu han creat des de la fundació del CET han estat els campaments i les diades de germanor. També ha estat molt seguida la festivitat de Sant Bernat. Són actes que reuneixen els associats i les seves famílies.

A partir de la celebració del cinquantenari del Centre Excursionista, els campaments es van consolidar entre els socis i se n’han celebrat cada any.

Les diades de germanor, celebrades anualment, també consistien a organitzar activitats com alguna petita marxa, concursos de rams de flors, sardanes, entre d’altres. Com a les acampades hi participaven les famílies dels socis i els guardons que es concedien als guanyadors dels concursos i competicions, eren materials per a l’excursionisme, o copes i medalles.

Seu actual del Centre Excursionista de Terrassa, al carrer de Sant Llorenç. 

El CET ha tingut diverses seccions:

•      -ping-pong

•      -esquí

•      -alta muntanya

•      -atletisme

•      Només pel que fa a les esportives.

Des d’aquestes seccions s’organitzaven cursets i activitats esportives, algunes a l’àmbit de tot Catalunya com la Marxa de Regularitat de Catalunya o la cursa d’esquí Núria-Puigmal-Núria.

•      La biblioteca del CET sempre ha estat oberta als socis.

El CET també ha contribuït a enriquir la vida cultural de Terrassa amb l’organització de conferències, sessions poètiques, tertúlies, la secció de fotografia o la creació d’una coral.

Sobre la Casa del Poble i el republicanisme

L’any 1901, Lerroux havia estat un dels dirigents republicans a demanar la unitat de totes les fraccions republicanes. La concreció de l’intent va fer augmentar la seva popularitat i es trobà, investit amb la direcció moral del republicanisme barceloní. Aquell novembre se celebraven eleccions. Les dues grans opcions en lluita –la Lliga i el republicanisme- van aconseguir una situació d’equilibri, amb lleuger avantatge de la primera.

La popularitat de Lerroux continuà augmentant i, pel gener de 1903, federals, progressistes i fusionistes feien acte d’acatament a la seva autoritat. Però, mentre els elements republicans més actius s’hi van adherir, els nuclis històrics i els vells líders es van mantenir reticents. Lerroux realitzà, aleshores, una pirueta magistral: el 6 de gener, en un gran míting celebrat a Castelló, va reconèixer i proclamar el liderat de Nicolás Salmerón, instant-lo a assumir la presidència dels republicans, en un intent de calmar la malfiança dels moderats. D’aquesta manera naixia la Unión Republicana.

Pel febrer-març de 1903 Lerroux llogà un local a Barcelona, el batejà com a Fraternidad Republicana i en va esdevenir president. La seva intenció era reforçar la dinàmica unitària existent a Barcelona, creant un lloc de trobada obert a tothom i dotar-se d’una base militant pròpia.

A Terrassa, durant l’estiu d’aquell mateix 1903, es presentaven al Governador civil els Estatuts de la nova associació Fraternitat Republicana. Era el pas habitual que s’havia de seguir si es volia  aconseguir ser declarada entitat legal.

Segons l’article primer dels Estatuts, la voluntat de la nova societat era: “agrupar a todas las tendencias democráticas republicanas de la localidad. Se instalará en la Casa del Pueblo... y será una colectividad genuinamente popular, donde se realizarán también fines económicos, educativos, instructivos y recreativos para facilitar a las clases avanzadas medios de vida y ambiente social en relación con sus ideas progresivas”.

Per a ser soci de la Fraternitat Republicana era indispensable: ser republicà, estar d’acord amb els Estatuts i prometre seguir-los fidelment, tenir més de setze anys i, d’acord amb la mentalitat de l’època, ser una persona de bona conducta moral i política.

La Casa del Poble deixava, a canvi d’una quantitat econòmica, una finca a Fraternitat Republicana per a les seves activitats i es reservava el seu saló principal per a la celebració d’actes d’altres societats republicanes.

Si el lerrouxisme semblava ser la força hegemònica d’aquest moviment, la realitat no fou aquesta, les diferències ideològiques aviat es van fer notar i, a la campanya electoral de novembre de 1903, la coalició ja es va començar a esquerdar amb la fugida dels membres federals i progressistes. El setembre de l’any 1904, Salmerón va visitar Barcelona. La seva presència es va convertir en un nou detonant que posà en evidència les diferències entre les diferents famílies que formaven part de la coalició Unión Republicana.

Retrat de Josep Roca i Roca a la Galeria de Terrassencs Il·lustres de l'Ajuntament de Terrassa. Procedència: ca.wikipedia.org

Salmerón, Roca i Roca, Corominas, Bastardas, Layret i Marsà i Bragado són alguns dels líders que donaren suport al projecte Solidaritat Catalana, que es va convertir en l’alternativa nacionalista. Dos destacats membres de la Casa del Poble de Terrassa –Roca i Roca i Marsà i Bragado- es desmarcaven, clarament, dels plantejaments lerrouxistes contribuint, d’aquesta manera, a la independència de l’entitat respecte els posicionaments del polític andalús. L’escissió s’institucionalitzà els primers dies de gener del 1907, quan els solidaris van constituir la seva pròpia Junta Municipal amb l’adhesió de vuit regidors. Immediatament la Junta antisolidària decretà l’expulsió de tots els adherits a la dissidència. Així restà consumada la divisió definitiva de la Unión Republicana.

Si a Catalunya les diferències entre els solidaris van provocar la desfeta de la coalició, a Terrassa, un enemic polític tan poderós com el salisme, va contribuir a la seva supervivència. A les eleccions municipals de 1909 els candidats solidaris es tornaven a imposar als salistes. Després de la Setmana Tràgica –juliol de 1909- els republicans passarien a ser una força electoral important però incapaç d’assolir l’alcaldia.

I, després de la Primera Guerra Mundial i dels conflictes laborals de 1917 i 1919, catalanistes i republicans col·laboraren per enderrocar la dreta salista.

La consolidació del domini polític dels nacionalistes –amb el suport republicà- i la reorganització dels sindicalistes van ser tallades pel cop d’estat de Primo de Rivera.

Fraternitat Republicana, sota la presidència de Domènec Palet i Barba  i amb uns 700 socis en el moment de la seva fundació, no es limitaria a complir la seva funció política; les nombroses activitats culturals, recreatives o instructives que aniria desenvolupant, l’afermarien com un important i actiu centre social freqüentat per treballadors.

Domènec Palet i Barba. Procedència: memoriaesquerra.cat

La Casa del Poble als anys trenta. Procedència: joaquimverdaguer.blogspot.com

Activitats instructives de Fraternitat Republicana:

El mes de gener de 1904, obria una escola d’instrucció primària, retribuïda i gratuïta i una biblioteca.

L’entitat va publicar diversos mitjans de comunicació: Fraternitat Republicana (1903), Llibertat (1912), Unió Republicana (1915) i La Acción (1922) que es catalanitzà durant  els anys de la República.

L’organització de conferències.

L’any 1921 creà un grup coral.

El 1926 una secció artística.

El 1928 un grup esperantista.

Existia, també, una mutual per a malalties, invalidesa o defunció.

Es va crear una comissió d’ensenyament, sota la presidència del vocal de la Junta, Marsà i Bragado,  que havia de vetllar pel funcionament de l’escola, de la biblioteca i de l’organització de les conferències setmanals, obertes al públic en general.

L’organigrama escolar estava pensat de manera que funcionessin tres seccions:

-          la d’ensenyament primari, la d’ensenyament per a analfabets i la d’instrucció acadèmica.

Hi havia d’haver dues escoles d’ensenyament primari, la de nens i la de nenes, ambdues laiques; classes nocturnes per a adults; una escola d’economia domèstica i aules d’ensenyaments especials. De tot aquest projecte educatiu només va funcionar l’escola de nens.

En un moment d’entrada dels nous corrents pedagògics es va destinar, diàriament, un temps pel lleure dels nens als jardins de la Casa del Poble i cada dijous, a la tarda, els alumnes acompanyats pels professors, podien sortir d’excursió. També es va prohibir l’ús dels càstigs corporals per mantenir l’ordre dins les aules.
La Casa del Poble va ser  l’entitat que va substituir l’Ateneu popular que hi havia a altres ciutats i, durant molts anys, no va aplegar sols els homes de la Fraternitat Republicana sinó un espectre social molt més ampli. L’any 1939 va ser tancada per les noves autoritats i l’edifici incautat.

Bibliografia:

Lourdes Plans Campderrós. La vida cultural i recreativa a la Terrassa d'ahir (1875-1931). Terrassa: Fundació Torre del Palau, 2000.

L'Ateneu Terrassenc

Des del darrer terç del XIX, a tot Catalunya els ateneus van ser un dels models d’entitats creades per difondre tant la cultura com la política. De manera que es van convertir en uns importants focus de catalanització i de culturització. No es limitaven a la reproducció cultural, sinó que en fomentaven la creació, amb conferències, tertúlies i vetllades literario-musicals amb gran èxit d’assistència i, també, de manera més ambiciosa i alhora personalitzada, amb les publicacions periòdiques i les convocatòries de certàmens literaris. Van protagonitzar aquest moviment les classes populars i mitjanes. Les classes altes es limitaven a assumir un paper de mecenatge o de paraigua protector contra els embats del poder polític. En general, els sectors més conservadors desconfiaven de les campanyes de cultura popular que eren sostingudes per un sector políticament menys dretà i, pertanyent a les professions liberals. Els ateneus obrers, per la seva banda, gaudien del suport, si més no moral, de les forces republicanes moderades i l’origen dels més populars es trobava en les tertúlies, fet que comportà que el cafè tingués un protagonisme clau en la futura vida de les societats.

L’entrada als ateneus era reservada als homes. Només en diades determinades -durant la celebració d’un ball o d’una representació teatral, per exemple- es permetia la presència femenina, això sí, sempre acompanyada de la figura protectora de l’espòs, pare o germà.

En el cas terrassenc la presència obrera a l’Ateneu no va ser gens rellevant. Si que va ser una societat, fruit d’una tertúlia –la d’en Soler i Palet- i filla dels professionals liberals de la ciutat.

L‘Ateneu Terrassenc es va fundar el 23 d’agost de l’any 1879 amb el nom d’Ateneu Lliure. El primer president va ser el polític republicà Joaquim Marinel·lo i Bosch, qui va fer compatible la seva activitat política -seria alcalde de la ciutat, durant el període 1883-1885-, i professional, amb reiterades incursions en el camp de la literatura.

En el moment de la seva fundació comptava amb 50 socis. En l‘article primer dels seus Estatuts trobem la declaració de principis de la nova entitat: “el Ateneo es una sociedad puramente instructiva, cuyo principal objeto consiste en fomentar la ilustración, propagándola por todos los medios que estén a su alcance“.

Procedència: ca.wikipedia.org

L‘any 1883 l‘industrial liberal Isidre Torres i Falguera ocupà la presidència de l‘Ateneu. La societat va arribar a tenir 310 socis i les seves activitats més freqüents van ser les festes literàries i musicals, les conferències, les representacions teatrals i la inauguració, l‘octubre de 1884, de les escoles de primer ensenyament i de dibuix i teoria dels teixits. Per problemes amb les autoritats locals –poc partidàries de la seva denominació, no així de les seves actuacions-, s‘acordà el canvi de nom.

A partir de 1888, i fins a la seva dissolució deu anys més tard, l‘Ateneu Terrassenc va viure anys d‘esplendor. Els membres del Centre Artístic s‘incorporaren a l‘Ateneu i un nou president, Josep Soler i Palet, va esdevenir l‘ànima de l‘associació. Nomenat president el 1890, aquell mateix any organitzà el primer certamen literari a Terrassa, també aconseguí una nova seu i van augmentar els socis fins a 530. L’arribada de Soler i Palet i el foment del catalanisme des d’aquella agrupació va ser motiu de discrepàncies.

Procedència: www.enciclopedia.cat

Les diferències de criteri respecte a la seva gestió, més que els problemes econòmics en foren la causa i van provocar el seu tancament, el 1898. Un any més tard, l’Ajuntament acordà adquirir el mobiliari i el material de l’Escola de l’Ateneu, a fi de crear una escola municipal nocturna gratuïta per a obrers.

Si l’Ateneu va ser una societat amb una gran incidència entre les classes mitjanes de la ciutat, l’alternativa obrera i republicana o sigui la Casa del Poble, no es va fer esperar gaire. 

Bibliografia:

Lourdes Plans i Campderrós. La vida cultural i recreativa a la Terrassa d'ahir, 1875-1931. Terrassa, Fundació Torre del Palau, 2000.

Sobre el cant coral a Terrassa... del curs "Societat i Institucions" impartit al Club 60 (juny 2011)

L’associacionisme coral va ser una de les  maneres d’introduir a la població en els canvis de la nova societat industrial. Aquest associacionisme en els seus  començaments estava integrat per grups d'origen obrer com els d’en Josep Anselm Clavé.

Més endavant la burgesia i l’església també van adonar-se’n que gràcies a les activitats corals podrien influir en la població.

El cant coral d'origen obrer té el seu màxim exponent en els Cors d’en Clavé, que estaven formats en l'entorn del món fabril. El moviment coral claverià tenia entre els seus propòsits, enriquir la vida cultural dels obrers, a través de la música.

A la nostra ciutat, l'any 1858, es fundava la Sociedad Coral Juventud Tarrasense adherida, ja de bon començament, a aquest moviment.

A Terrassa, la Coral Juventud Tarrasense coneguda, també, com a "Coro Vell" no es va escapar d'esdevenir un veritable cercle de relació dels obrers ni de ser clausurada, durant tres anys, després de la revolució de 1868.

El 1877, un grup escindit del "Coro Vell" creà el Coro de los Amigos.

Font: joaquimverdaguer,blogspot.com

Caracteritzava aquestes societats corals el fet que eren entitats totalment masculines i que els seus integrants eren obrers que assajaven en sortir de les fàbriques.

Malgrat l'entesa entre un sector de la burgesia i Clavé, els problemes amb les autoritats persistien, així la coral "Els Amics" no va gaudir de la legalitat necessària fins al mes de març de l'any 1891 en què el Govern Civil aprovà el seu reglament.

Quasi paral·lelament els intel×lectuals terrassencs havien adoptat els conceptes culturals del Modernisme, ideari creat a Terrassa per Alexandre de Riquer qui, posteriorment, introduí la que va ser la figura central del moviment noucentista, el músic Joan Llongueras.  Aquestes relacions entre intel·lectuals terrassencs i barcelonins van propiciar que l’Orfeó Català, creat amb la intenció de donar a conèixer la música catalana, actués diverses vegades a Terrassa, abonant d’aquesta manera el terreny per a la creació d’una coral de la mateixa naturalesa.

L'Escola Coral fundada el 1900 i dirigida per Llongueras aconseguí un gran prestigi arreu del país. El mateix any 1900, el cor prengué la decisió d’adherir-se al partit polític  Agrupació Regionalista i, un any després, Llongueras sol×licità que la massa coral es pogués convertir en un orfeó, amb la corresponent incorporació de les seccions de noies i nens.

L'Escola Coral es va convertir en la principal promotora del catalanisme local, adherit a la Lliga Regionalista, però, a partir de la crisi del catalanisme terrassenc, el 1919, s'independitzà de l'associació política i va entrar en una fase poc activa i en una profunda crisi durant la dictadura de Primo de Rivera. L'inici de la guerra civil significà la seva definitiva dissolució.

Durant el primer terç del segle XX totes les agrupacions corals de la ciutat van ampliar i diversificar les seves activitats culturals. Entre les ocupacions que s’organitzaven hem de destacar la introducció de l'esperanto, l'idioma universal creat pel Dr. Zamenhof. Darrera d’aquest idioma hi havia una ideologia que demanava la germanor entre tots els països i l’harmonia entre els pobles. L’idioma va ser molt estudiat a Catalunya i Terrassa no es quedà enrera.

La Coral Juventud Tarrasense creà una secció de cultura –que incloïa un Liceu de Música per als fills dels associats, una secció de Rítmica i Cant, una de ballets, una de teatre per a adults i una altra de teatre musical infantil- i fins a l'any 1927 va estar vinculada a la Unió de Societats i Orfeons de Clavé, continuant després el seu camí de forma independent.

El cor els "Amics“ també va organitzar cursets d'esperanto.

Pel que fa a les activitats de l'Escola Coral, Joan Llongueras fundà el 1911, una secció de Plàstica i Gimnàstica Rítmica, la primera que va funcionar a Espanya.  La Gimnàstica Rítmica va ser un dels mètodes pedagògics més interessants del Noucentisme.

L'Escola Coral va impulsar les tendències dels compositors per inspirar-se en el folklore i l'aplicació pràctica del ritme.

Font: joaquimverdaguer,blogspot.com

A més, l'Escola Coral organitzà cicles de conferències sobre temes musicals, i concerts. Pels seus locals hi van passar rellevants músics catalans i estrangers. Les sessions de concerts que van tenir més ressò van ser les Sessions Selectes d'Art que funcionaven com a cicle complet format per quatre o cinc sessions limitades als abonats a la totalitat dels concerts.

El més important d’aquestes entitats va ser la voluntat d'integració social.

Els cors d'inspiració claveriana van desplaçar els gustos populars vers uns territoris propicis al nou ordre industrial. No es diferenciaven de les corals d'altres tipus, vist que, no pretenien en cap moment protagonitzar una reacció política.

D'altra banda, l'Escola Coral superà les dimensions purament musicals i es convertí en una escola que intentà desenvolupar les qualitats de la convivència cultural.