El Vapor Amat, conegut també per naus de Ca l'Izard
i CATEX. L'origen d'aquest vapor es remunta al 1833. El 1876 es va fer una
reforma i la construcció de les naus és de l'any 1921. L'autor de les naus va
ser Lluís Muncunill i Joan Baca i Reixach féu l'acabament de les obres. Ens
trobem davant d'una nau subdividida longitudinalment en dues crugies,
separades per pilars de fosa, amb voltes de quatre punts tirantades de maó de pla,
que es reflexen a l'exterior en un ritme de volums semi-esfèrics, rematats per
torrents de ventilació. Tot l'edifici és bastit en obra de totxo massís i
respon als corrents modernistes de l'època. És excepcional el tractament donat
a les teulades, que proporcionen llum zenital i respiració a través d'un
sistema de cúpules a l'antiga sala de tints. Després d'anys d'abandó, el 1986
es va inaugurar la Sala Muncunill, fruit de la remodelació de la nau dedicada
als tints. Davant de la nau i alineada al carrer, ha estat urbanitzada i
enjardinada una plaça de nou disseny on s'ha mantingut l'antiga xemeneia del
vapor. L'autor de l'obra és Francesc Bacardit i Segués.
La xemeneia de l'Izard,
que és com se la coneix, està formada per una base quadrada i un fust tronco-cònic.
Construïda a la manera tradicional, de totxo vist, la base té un cert aspecte
monumental, de pedestal, amb requadres a les cares i motllures a la part
inferior i superior, des d'on emergeix el fust, de totxo aplantillat. Sembla
escapçada.
Vapor Marcet, l'antiga fàbrica Marcet-Poal fou
construïda entre 1914 i 1920. Els arquitectes Josep Mª Coll i
Bacardí i Lluís Muncunill i Parellada van ser els constructors. Aquest edifici industrial té dues plantes, coberta a
dues aigües i és cantoner. Es veu una utilització del totxo vist com a element
bàsic de construcció i ornamentació, encara que d'una manera molt sòbria. Els
finestrals, d'arc rebaixat, s'agrupen de dos en dos separats per finíssims
envans que semblen més mainells. Les façanes, molt planes, incorporen elements
classicistes com cornises i frontó triangular. Al costat d'aquesta nau hi ha
un cos destinat a oficines que segueix el mateix esquema de façana, però que en
l'aspecte ornamental s'enriqueix amb una sèrie d'elements de procedència
modernista: apareixen finestrals en arc de mig punt, balcons i reixes amb
formes arrodonides per la part inferior i ceràmica vidriada. Aquest cos s'aixeca
sobre un sòcol de pedra, façana estucada i com a remat presenta una artística
tortugada ceràmica que lliga amb la cornisa. A la planta pis hi ha un espai
únic amb il·luminació zenital. L'estructura de la nau és a base de 3 crugies
suportades per dues fileres de pilars de fosa entre els que se situen voltes
atirantades de canó rebaixades. Ocupat actualment pel Col·legi Lanaspa,
l'edifici, manté la tradició arquitectònica del totxo vist, típica en la
indústria terrassenca. Al costat es troba l'antic magatzem Marcet, obra de
Coll i Bacardí, que mostra solucions decoratives típiques del modernisme. En
aquest indret s'instal·là el 1833 la primera màquina de vapor de Terrassa, que
fou la segona de tot Espanya.
Vapor Ventalló, data de 1897. L'autor és Lluís Muncunill.
Consta d'una nau de dues plantes, coberta a dues aigües i construït de totxo
arrebossat. A les façanes destaca el ritme de finestrals dobles, geminats
mitjançant una fina columna de fosa a manera de mainell, que es repeteix a les
dues plantes. L'estructura és a base de pilars de fosa, que suporten jàsseres
metàl·liques transversals i voltes atirantades de canó rebaixat en PB i cavalls
de fusta molt interessants a la coberta.
